GERRO D’AIGUA FREDA LES PLANES 1- LLADÓ 1
Va fer mal. Molt de mal. A més de la forma que es va produir. Per una cessió estúpida Les Planes va deixar escapar una victòria fonamental de cara l’ascens i després d’haver-se sobreposat a totes les adversitats amb el gol d’Isaac en el tram final.
Anem amb l’ànalisi detallat del partit, s’ha de dir que el Lladó va fer un bon plantejament. Rival incòmode i lluitador, tracta bé la pilota en sortides ràpides al contrataac i es defensa amb ordre i serietat. Aquests arguments van crear molts problemes a Les Planes a la primera part, ja que l’equip d’Hortelano no trobava l’opció de perforar la porteria rival. Ho van intentar amb xuts, bastant desviats.
Isaac no rebia pilotes per subministrar als davanters i això passava factura al joc de Les Planes. El partit va tenir diferents fases. Primerament, un inici elèctric amb anades i vingudes, després uns quants minuts d’avorriment general i migcampisme, i aproximadament a la mitja hora, els millors deu minuts de Les Planes. Els d’Hortelano van començar a tocar amb criteri i a moure ràpid la pilota i les ocasions clares van començar a arribar. Accions d’Alex, Ivan o Isaac van esperonar al públic i l’equip va millorar la imatge. S’havia de guanyar com fos. El descans va venir malament per un equip local envalentonat i amb ganes de trencar el partit.
En els minuts inicials de la segona, el desconcert general el va aprofitar el Lladó per fer-se dominador del partit, amb la seva filosofia de no complicar-se la vida i tocar ràpid. Els minuts s’anaven consumint i Les Planes no aconseguia tornar al joc vistós i efectiu de l’últim tram de la primera. Hi havia nervis i ansietat. I el Lladó, que de ben poca cosa li anava aquest partit, jugava amb els nervis de Les Planes i d’una ambiciosa afició. Les accions violentes van anar pujant de to (Alex Hidalgo va ser expulsat) i es van originar petites baralles dins el terreny de joc que només beneficiaven a l’equip visitant. Malgrat això, estava clar que Les Planes havia de marcar. I ho va fer. Minut 42, incursió per la banda de Bertu, gran centrada al segon pal perquè Isaac col.loqués amb subtilesa la pilota per sobre el porter. L’afició es va desfermar. Aquest gol podia valer mitja lliga. Però el destí era cruel per Les Planes. Arribats a aquest punt podriem fer un incís a l’arbitratge, bastant rigurós i poc equitatiu al llarg del partit, del senyor Tellez, vell conegut nostre. Aquí en ve la culminació. Minut 48, passada endarrera d’Edu Hidalgo, Bertu la deixa passar i Santi l’agafa. Es a dir, tots els requisits bàsics perquè et xiulin una cessió. I el bon amic Tellez es va encarregar d’amargar-nos la tarda. Ell i el gol del Lladó després del rebuig del xut de la cessió. La pilota es va escolar per l’escaire. Decepció planenca, alegria (de fer la punyeta) al Lladó. Un empat que fa mal i que pot treure el liderat a Les Planes. El que no treurà mai són les ganes de seguir endavant i intentar aconseguir l’objectiu. Aquest empat és una pedra en el camí, un petit obstacle que de ben segur Les Planes superarà. La setmana que ve, l’equip s’ha d’aixecar al camp de l’Atlètic Olot.
No serà fàcil i el Lladó ens n’ha deixat mostres. Maleïda cessió.
ORIOL BOIX (Equip d’Esports de Ràdio Les Planes)