La Crònica de l'Uri

GERRO D’AIGUA FREDA LES PLANES 1- LLADÓ 1

Va fer mal. Molt de mal. A més de la forma que es va produir. Per una cessió estúpida Les Planes va deixar escapar una victòria fonamental de cara l’ascens i després d’haver-se sobreposat a totes les adversitats amb el gol d’Isaac en el tram final.

Anem amb l’ànalisi detallat del partit, s’ha de dir que el Lladó va fer un bon plantejament. Rival incòmode i lluitador, tracta bé la pilota en sortides ràpides al contrataac i es defensa amb ordre i serietat. Aquests arguments van crear molts problemes a Les Planes a la primera part, ja que l’equip d’Hortelano no trobava l’opció de perforar la porteria rival. Ho van intentar amb xuts, bastant desviats.

Isaac no rebia pilotes per subministrar als davanters i això passava factura al joc de Les Planes. El partit va tenir diferents fases. Primerament, un inici elèctric amb anades i vingudes, després uns quants minuts d’avorriment general i migcampisme, i aproximadament a la mitja hora, els millors deu minuts de Les Planes. Els d’Hortelano van començar a tocar amb criteri i a moure ràpid la pilota i les ocasions clares van començar a arribar. Accions d’Alex, Ivan o Isaac van esperonar al públic i l’equip va millorar la imatge. S’havia de guanyar com fos. El descans va venir malament per un equip local envalentonat i amb ganes de trencar el partit.

En els minuts inicials de la segona, el desconcert general el va aprofitar el Lladó per fer-se dominador del partit, amb la seva filosofia de no complicar-se la vida i tocar ràpid. Els minuts s’anaven consumint i Les Planes no aconseguia tornar al joc vistós i efectiu de l’últim tram de la primera. Hi havia nervis i ansietat. I el Lladó, que de ben poca cosa li anava aquest partit, jugava amb els nervis de Les Planes i d’una ambiciosa afició. Les accions violentes van anar pujant de to (Alex Hidalgo va ser expulsat) i es van originar petites baralles dins el terreny de joc que només beneficiaven a l’equip visitant. Malgrat això, estava clar que Les Planes havia de marcar. I ho va fer. Minut 42, incursió per la banda de Bertu, gran centrada al segon pal perquè Isaac col.loqués amb subtilesa la pilota per sobre el porter. L’afició es va desfermar. Aquest gol podia valer mitja lliga. Però el destí era cruel per Les Planes. Arribats a aquest punt podriem fer un incís a l’arbitratge, bastant rigurós i poc equitatiu al llarg del partit, del senyor Tellez, vell conegut nostre. Aquí en ve la culminació. Minut 48, passada endarrera d’Edu Hidalgo, Bertu la deixa passar i Santi l’agafa. Es a dir, tots els requisits bàsics perquè et xiulin una cessió. I el bon amic Tellez es va encarregar d’amargar-nos la tarda. Ell i el gol del Lladó després del rebuig del xut de la cessió. La pilota es va escolar per l’escaire. Decepció planenca, alegria (de fer la punyeta) al Lladó. Un empat que fa mal i que pot treure el liderat a Les Planes. El que no treurà mai són les ganes de seguir endavant i intentar aconseguir l’objectiu. Aquest empat és una pedra en el camí, un petit obstacle que de ben segur Les Planes superarà. La setmana que ve, l’equip s’ha d’aixecar al camp de l’Atlètic Olot.

No serà fàcil i el Lladó ens n’ha deixat mostres. Maleïda cessió.

ORIOL BOIX (Equip d’Esports de Ràdio Les Planes)

FOTOGALERIA de Les Planes 1 Lladó 1

La Crònica d'en Salva

SANT MIQUEL 0 – LES PLANES 2.

QUE LA SORT ENS ACOMPANYI!

LÍDERS!! Les Planes torna a ser líder i sense haver-s’ho proposat. La fe mou muntanyes, i lluny d’enfonsar-se després de la derrota contra el Montagut, la jornada ha estat rodona pel nostre equip: 3 punts més, líders, i d’aquí dues jornades que se les fotin els de les Preses i els del Montagut. Ja s’ho faran! Vosaltres a lo vostre: intentar seguir sumant, que aneu primers! El partit contra el Sant Miquel va ser plàcid i tranquil a la vegada. Les Planes, conscients de que la victòria els situava líders, van sortir al camp extra-motivats, i durant els primers minuts van assetjar la porteria rival. Un gol anul·lat, dos pals consecutius i una falta que no va entrar de miracle, van ser els precedents del gran gol que va marcar Edu Hidalgo de cap, a la sortida d’un còrner. Era el minut 35 de partit i el gol feia esclatar el públic planenc que embogia amb la celebració mentre els jugadors del Montagut (que havien vingut a veure el partit) es resignaven davant la superioritat de Les Planes. Una superioritat que es va fer notable durant la primera part i que va afluixar durant la segona, on l’equip va optar per tocar i aguantar el resultat favorable. Amb aquest resultat de 0 a 1 s’arribava al descans. A la represa, joc més dur i la recaiguda d’Àlex Hidalgo, substituït per Ruben que, tot i demostrar grans dosis de qualitat i rapidesa, acabaria expulsat per l’àrbitre. Després d’intentar-ho durant molta estona, una jugada trenada de les Planes, arribava als peus d’Isaac Garcia, que després d’elevar la pilota, etzibava un xut perfecte que feia inutil l’estirada del porter local. El 0 a 2 sentenciava el partit i donava tranquil·litat a les Planes, mentre que els jugadors del Montagut abandonaven el camp conscients que ja no hi havia res a fer. Fins al final del partit, alguna que altra targeta pel joc dur, entrades fora de temps i l’expulsió del dorsal número 10 del Sant Miquel, un dels millors del partit, juntament amb Grabi, lluitador incansable del nostre equip. Per cert, l’equip local només li vam comptabilitzar un xut entre els tres pals durant els 90 minuts. Vagatge ofensiu massa pobre per obtenir la victòria tot i que l’equip ens va agradar i va mostrar maneres a l’hora de moure la pilota. Per part de les Planes què us hem d’explicar? Contundents en defensa, constructius al mig del camp i descarats a la davantera. Si senyor, tot i les lesions, son un gran equip! Pel què fa a l’afició, què més es pot dir? El jugador número 12 està entregat amb l’equip i no creiem que defalleixi a aquestes altures. No cal dir que actualment seguirien l’equip a l’infern si així es guanyessin els tres punts. Que el diable els acompanyi!

I per acabar, una pregunta per a l’equip: Perquè caiem? – Per aprendre a aixecar-nos! Aquest equip no tan sols sap aixecar-se quan ha rebut, sinó que a més, és capaç de, amb només 7 dies, passar de ser segon i dependre de les Preses, a ser líder i dependre d’ell mateix. “Donde las dan, las toman”. Aquells que fa una setmana se’n reien de nosaltres, ara es lamenten d’haver llençat per la borda el liderat de la categoria. És el que hi ha, i és el que hi haurà fins al final de temporada. El llarg i fosc túnel que hem anat seguint des del setembre passat, mostra lluminosament un final, i esperem arribar-hi els primers. I encara que volguem i ho desitgem amb fervor, podrem o no podrem, però que ningú dubti ni per un moment, que amb totes les nostres forces ho lluitarem. Som-hi afició! Som-hi campions!! ...un, dos, tres!... go! go! go!!!!!

EQUIP D’ESPORTS DE RÀDIO LES PLANES (S.Llorà)

FOTOGALERIA del St.Miquel 0 Les Planes 2

La Crònica d'en Salva

LES PLANES 1 – MONTAGUT 2.

BENVINGUTS AL MÓN REAL.

És la crua realitat. Les Planes va perdre el seu segon partit a casa contra un rival directe, el Montagut. Tothom sabia que podia passar, però ens resistiem a creure-ho. Benvinguts al món real. L’equip de Carles Hortelano feia ja masses jornades que aguantava el temporal amb 7 lesions a l’equip titular. Després de tota una volta sense perdre, dissabte van pesar massa les absències, combinades amb un equip, el Montagut, que s’ho va creure durant tot el partit. Les Planes va sortit molt motivat, i des de bon principi ja va crear perill a la porteria rival. Una errada de la defensa, la va aprofitar un excel.lent Gabri que va posar la pilota als peus d’Adrià aconseguint l’1 a 0. Amb el partit ben encarrilat, va tocar patir de valent. Les embestides del Montagut s’anaven succeïnt i entre la defensa i un impressionant Mitus, van anar traient una darrera l’altra les opcions d’empat del Montagut fins que va aparèixer el dorsal número 8, Chamlal. Aquest jugador picava els fores de banda com si fossin còrners. La seva potència en aquests llançaments, la va aprofitar Serra, que empatava el partit pentinant una pilota que es va colar per l’escaire de la porteria defensada per Santi. La mitja part donava aire als homes d’Hortelano, que va apostar clarament per guanyar el partit donant entrada a Ivan, recuperat després de la seva lesió. L’expulsió d’Isaac després de rebre un clar penal que l’àrbitre no va voler xiular, va marcar un punt d’inflexió en el partit. Les Planes es va quedar amb 10 jugadors i es va dedicar a defensar i sortir al contraatac. Tot i tenir alguna opció, va ser finalment el Montagut qui en una jugada de contraatac va posar el definitiu 1 a 2 al marcador. A partir d’aquí, més expulsions. Les planes va acabar amb 8 homes al camp per 10 del Montagut i els jugadors visitants es van dedicar al que més saben fer i que ja han demostrar aquesta temporada en diferents partits. Talls de joc amb faltes desmesurades i provocació entre jugadors i públic. (molt trist). Tot això avalat per un àrbitre que segons ell mateix ens va comentar a l’inici del partit, arbitra a primera catalana. Déu n’hi do! Res a envejar amb els àrbitres d’empreses.

Algun dia havia de passar. Els jugadors i el cos tècnic estaven preparats, però no l’afició. Les Planes va perdre el seu segon partit a casa contra un rival directe i això es va notar entre el públic, que tot i entregar-se des de l’inici del matx, no vam saber reaccionar quan les coses anaven malament pel nostre equip i quan més ho necessitaven. Carles Hortelano havia avisat hores abans a ràdio les Planes. Segons l’entrenador, si l’afició normalment està al 100%, dissabte l’equip necessitava que el jugador número 12 donés el 105% i no ho vam saber fer. Esperem que ens serveixi d’experiència i fins al final d’aquest somni, sapiguem animar quan l’equip més ho necessita, que és quan perd i no quan guanyen i les coses van rodades. Ànims, el Montagut i Les Preses han de jugar encara un partit i un dels dos es pot quedar pel camí. No hi ha res perdut, només faltaria! La gran trajectòria d’un equip campió no s’acaba amb un partit. La setmana vinent, tornem a començar, i no pot fallar ningú! Afició: l’equip ens necessita! Equip: l’afició us necessita! Som-hi tots!

EQUIP D’ESPORTS DE RÀDIO LES PLANES (S.Llorà)

FOTOGALERIA de Les Planes 1 Montagut 2

Ànims nois!!!!

La Crònica de l'Uri

SANT ROC 0 – LES PLANES 3

HIDALGO & HIDALGO, SOCIETAT IL.LIMITADA

Diumenge a la tarda al camp del Sant Roc, Les Planes es disposava a fer un pas de gegant cap a l’ascens, tenint en compte que al dissabte, les Preses s’havia deixat dos punts al camp del Serinyà. Així doncs, era una oportunitat d’or per l’equip d’Hortelano i no la van desaprofitar, en part, pel gran estat de forma en què es troben Edu i Alex Hidalgo, els germans de moda de la Tercera Regional.

Entrant detenidament amb l’anàlisi del partit, hem de dir que les coses van començar de manera immillorable. Quasi no haviem arribat al terreny de joc del Sant Roc (situat enmig de la natura al costat d’un camp d’atletisme), quan l’Alex Hidalgo ja havia obert el marcador. De lluny, vam apreciar la volea, perfecta, del jove jugador planenc que trencava al gel als pocs instants d’iniciar-se al matx i corroborava que està en ratxa.

Amb el partit encarat, Les Planes es va fer amb el control del partit i el conjunt local amb prou feines inquietava la porteria de Santi. Remarcar el retorn a l’eix de la defensa d’una peça clau, Cusidó, que va completar un partit perfecte. A la distribució, la pilota fluia amb criteri passant pels peus d’Edu Hidalgo i d’Isaac (com la remena!). Per les bandes, la força d’en Grabi i el treball de l’Adrià també donaven els seus fruïts. Per tant, l’equip jugava còmode, asserenant el joc i fins i tot buscant ampliar al marcador, l’Àlex ja corria enmig dels defenses intentant treure petroli.

I ben aviat va arribar el punt culminant del partit, una falta a la frontal de l’àrea del Sant Roc. La volia Edu Hidalgo, reconegut especialista. Dit i fet. La va posar, amb suavitat, per tot l’escaire de la porteria local. 0-2 i mitja sentència. L’eufòria entre els aficionats planencs es va desfermar. Els germans Hidalgo havien solucionat mig partit amb dues accions de gran tècnica individual. I encara quedava molt partit.

Es va arribar a la mitja part, amb alguna tímida arribada local i amb la sensació de gran domini de l’equip de Les Planes, el líder de la categoria.

A la represa, el Sant Roc es va abocar amb més força i precisió a la porteria de Santi, que va haver de fer algunes parades de mèrit (una, evidenciant els seus grans reflexes). Semblava que els d’Hortelano començaven a donar signes de defalliment. Patien de valent amb les embastides locals. El públic també es creixia i animava els seus. Però quan pintaven més negres va tornar a aparèixer l’Edu (hem de comentar que el seu germà Alex havia hagut de ser substuït per una punxada a la cuixa). El gran dels Hidalgo va aprofitar una pilota solta a la frontal per fer pujar el tercer al marcador. Sentència definitiva al partit (i a la lliga?). Aquest gol va fer abaixar els ànims de l’equip local, que es va desinflar i ja no va arribar amb perill a la porteria de Les Planes. En canvi, els d’Hortelano encara haurien pogut augmentar el resultat (ocasions bastant clares de Grabi, Isaac o el mateix Edu). Però la feina ja estava feta i el partit es va acabar així. Una victòria treballada i pràctica amb gols als moments clau del matx. La sort dels campions? Qui sap!. Si es puja s’hauria de fer un monument a tot un equip, conjuntat unit, i amb una sola missió: pujar. I al costat, una afició fidel i constant, amb ganes d’ajudar l’equip a tirar endavant.

Una gran comunió,la recepta perfecta. Ho toquem amb els dits.. Assaborim-ho!

FOTOGALERIA del St.Roc 0 Les Planes 3