Radio Les Planes 107.7 FM

En aquest enllaç hi podreu trobar el partit entre Les Planes -
Castellfollit del dissabte 24 de maig:


http://www.radiolesplanes.com/programes/
futbol/audio/08-05-24_futbol.mp3

La Crònica de l'Uri

PRO-EMOCIÓ!!! LES PLANES 6 – CASTELLFOLLIT 0

Ja hi som! Primer objectiu complert:la promoció. No hi va haver nervis ni ansietat i Les Planes va fer la feina de bon principi davant un equip molt feble que va posar totes les facilitats del món perquè la festa fos complerta.

Les Planes va dominar des del començament del matx, tocant i tocant, descol.locant i marejant el rival. Les primeres ocasions, però, es van fer esperar. Corria el minut 20 quan es va obrir la llauna, quan es va il.luminar el camí cap a la promoció. El protagonista va ser, com no, Alex Hidalgo, decisiu en el segon tram de temporada. Quatre retalls dins l’àrea i una definició ràpida van significar el primer gol de l’equip d’Hortelano, que a partir d’aqui va jugar més relaxat, conscient que el Castellfollit es vindria avall.

Un equip visitant que va oferir poca resistència i poc vagatge ofensiu a la primera part, demostrant perquè és l’últim classificat.

Uns minuts més tard va arribar el segon gol de Les Planes, una autèntica obra d’art. Passada llarga de Santi buscant a Isaac, el defensa visitant calcula malament el salt, no toca la pilota, i el 9 de Les Planes d’esquenes a porteria col.loca la bola alta, per sobre l’abast del porter, signant la sentència.

A partir d’aquí, el partit es va convertir en un pur divertiment, un monòleg ofensiu de Les Planes que va voler regalar als seus nombrosos i sorollosos aficionats dòsis de bon futbol i sobretot de gols. Va tornar a marcar l’Alex, el seu germà Edu, Ivan de penal i també un jugador visitant que es va marcar un golàs en pròpia porteria (la pilota va entrar per tot l’escaire). Hortelano va aprofitar la segona part per donar descans a alguns titulars de cara a la promoció i fer jugar als que han gaudit de menys minuts al llarg de la temporada (Rich, Rubén...) i també vam poder presenciar la tornada als terrenys de joc de Ricard.

Així doncs, Les Planes va acabar la temporada de la millor manera i deixant un bon sabor de boca entre els aficionats, que són optimistes de cara a la promoció. Al final, hi va haver celebració, passadís pels jugadors i dutxa per membres de la junta i de la ràdio. S’ha fet un gran pas que culmina una excel.lent temporada però encara queda feina per fer. La promoció serà dura i els partits difícils. Per tant, l’afició s’haurà de mantenir fidelment al costat de l’equip. Ara sí que va de debó, Som-hi tots!

És temps d’emocions fortes, de viure els partits al màxim, de donar-ho tot. És temps de PRO-EMOCIÓ!

Oriol Boix (equip d’esports de Ràdio Les Planes)

FOTOGALERIA de Les Planes 6 Castellfollit 0

La Dutxa del Mister

La del Presi

De Radio Les Planes

El Partit

La Crònica d'en Salva

SANT ESTEVE 1 – LES PLANES 1.

“you’ll never walk alone” (12)

La federació es va tornar a equivocar. Ja sé que juguem a tercera regional, però el futbol es mereix un respecte. No pot ser que en una jornada on es podia decidir qui guanyava la lliga, els partits es juguin en diferents horaris. Les planes ja sabia que havia de guanyar quan va començar el partit i crec que això va posar nerviosos els jugadors. A la primera part, la por d’equivocar-se va fer que el partit fos molt imprecís i poc vistós, tot i les ocasions a pilota parada d’Edu Hidalgo que Sala es va encarregar de frustrar. La pressió pesava massa sobre els jugadors planencs i això va fer que s’arribés al descans amb el resultat de 0 a 0. A la represa més del mateix, l’equip no acabava d’arribar amb claredat a porteria i cada contraatac es feia etern. El Sant Esteve va aprofitar una de les úniques ocasions que va tenir per avançar-se al marcador, després d’un embolic dins l’àrea. L’afició, lluny d’enfonsar-se, va esperonar l’equip fins a l’empat que va arribar minuts més tard, després del rebuig d’una falta que Isaac va rematar per fer embogir el públic planenc que va acudir en massa al camp del Sant Esteve. Fins al final res més, molts nervis i massa pressió per un equip que mereixia més, davant un Sant Esteve extra motivat, primats amb un sopar.

Decepció entre cometes. Ja no es pot guanyar la lliga, tot i que aquesta ja s’havia posat massa difícil després de l’empat contra el Lladó. L’objectiu ara mateix és la promoció, amb permís del Castellfollit que visitarà el camp de les Planes la darrera jornada de lliga. L’equip depèn d’ell mateix per aconseguir la segona plaça de la categoria i preparar-se pel calvari de la promoció. (Quatre partits, dos a casa i dos a fora, amb quatre equips diferents.) De totes maneres, mentre siguem un equip hi ha esperança. Tot i l’empat, l’equip va sortir amb el cap ben alt del camp del Sant Esteve i l’afició va deixar en segon pla la celebració de la gent de les Preses, ovacionant les Planes mentre abandonava la gespa.

Si, efectivament, les Preses ha guanyat la lliga, i des d’aquí els felicitem, però les Planes ha guanyat de golejada a tots els equips amb una afició entregada als jugadors durant tota la temporada. Han estat a tots els camps, sense fallar ni un sol dia, i animant els seus tant a les verdes com a les madures. Som així i seguirem així. De fet no és cap esforç quan equip, cos tècnic i junta s’ho mereixen. La promoció està a l’abast. S’ha de jugar i s’ha d’intentar guanyar. Tothom diu que és molt difícil. Tothom diu que és molt complicat. Quan tothom diu: perquè?. L’equip i l’afició diuen: Perquè no? Si es guanya contra el Castellfollit hi haurà festa major perquè si es juga una promoció d’ascens, és perquè algun equip dels que la disputen pugi a segona regional. Perquè no podem ser nosaltres? Pel què fa a l’afició, mai us deixarem sols. Seguim jugant, seguim animant, seguim somiant! Impossible is nothing!!

EQUIP D’ESPORTS DE RÀDIO LES PLANES (S.Llorà)

P.D.: Aquest cap de setmana, tots al camp de les Planes. És l’últim partit de lliga i l’equip es mereix el reconeixement de l’afició per tot el que ens ha donat, ens dóna i ens pot donar aquesta temporada.

FOTOGALERIA del St.Esteve 1 Les Planes 1

NOVETATS AL BLOG

Mira el resum del partit del dissabte:

Les Planes 3-o Argelaguer

Clica sobre l'enllaç:
http://www.radiolesplanes.com/
programes/futbol/video/08-05-10_
futbol.wmv

També si vols escoltar-ho, clica a l'enllaç:
http://www.radiolesplanes.com/
programes/futbol/audio/08-05-10_
futbol.mp3

La Crònica de l'Uri

ON ÉS LA SEQUERA? LES PLANES 3 – ARGELAGUER 0

Va caure aigua i van caure gols. Tots contents i tres punts més que serveixen per mantenir Les Planes a l’estela de Les Preses.

El partit es va posar molt de cara ja a partir del minut 2, quan Grabi va engaltat un xut a tres quarts de camp que es va colar per l’escaire de la porteria visitant sorprenent a tothom. La cosa començava de la millor manera. Les Planes va seguir dominant el matx al llarg de la primer part, amb un joc ric en tocs i qualitat. L’Argelaguer estava marejat davant el joc desplegat pels homes d’Hortelano. A destacar, les grans incorporacions per les bandes de Tito i Romero, el treball de Grabi i la mobilitat dels davanters. Les ocasions no es van fer esperar, sobretot centralitzades en rematades de cap, bastant clares totes elles.

I havent passat la mitja hora de la primera i amb el domini abassegador dels locals va arribar la sentència. I com no, va ser l’Alex Hidalgo, en un estat de forma impressionant, qui, després de driblar el porter va posar la pilota al fons de la xarxa. 2-0 i això que ja estava coll avall veient el vagatge ofensiu de l’Argelaguer, força pobre.

La pluja anava a batzegades, com el bon joc de Les Planes que es barrejava amb estones d’ensopiment, precipitació i poc perill a les àrees. La primera part es va anar consumint amb la sensació que Les Planes podia haver marcat més gols si hagués augmentat el ritme.

A la represa, es va mantenir la mateixa tònica, control i ocasions pels locals i escassa resistència dels visitants, aclaparats amb el vendaval ofensiu local. I a mitjans de la segona va arribar el tercer gol de l’equip d’Hortelano també marcat per l’Alex Hidalgo després d’una bona passada de Rubén (que acabava d’entrar al camp). Aquest gol corroborava la complicitat entre els dos joves, que de ben segur lideraran l’equip en els pròxims anys. D’aquí al final, més aproximacions ofensives de Les Planes, minuts per Eudald i Ivan (amb ovacions per Alex Hidalgo i Adrià) i expulsió d’un jugador visitant per una entrada tan dura com innecessària a Isaac. A comentar també la lesió de Cusidó, a pocs minuts d’arribar al final, que va deixar l’equip també amb 10 homes davant la impossibilitat de fer nous canvis per falta d’efectius.

En definitiva, un partit sense massa història, enllestit des dels primers instants per Grabi (gran exemple de sacrifici i treball) i certificat més tard amb dues accions de qualitat d’Alex, que ja en porta unes quantes.

Queden dues jornades, la setmana que ve desplaçament a Sant Esteve. Un últim esforç equip. Ja hi som. Afició ara més que mai al costat de l’equip. Tots units fem força.

ORIOL BOIX (equip d’esports de Ràdio Les Planes)

FOTOGALERIA de les Planes 3 Argelaguer 0

La Crònica de l'Uri

EL TRET DIFERENCIAL ATLÈTIC OLOT 1- LES PLANES 2

Escric aquesta crònica sense saber el resultat del Montagut-Les Preses però no m’importa, Les Planes ja ha fet la feina i passarà la setmana en zona de promoció passi el que passi.

Pel que fa al nostre partit, dos passades a l’espai d’Isaac i dos grans definicions d’un l’Alex Hidalgo letal han donat sentit al plantejament de Carles Hortelano davant un camp de petites dimensions i contra un equip ferragós i constant, que no dona una pilota per perduda i que no abaixa els braços ni jugant amb dos de menys.

El matx ha començat fred, amb precipitació pels dos costats i un joc lleig que desesperava als aficionats. A poc a poc, Les Planes s’ha anat apoderant del ritme, tot i rifar moltes pilotes, els davanter començaven a aparèixer. Tot i això, moltes faltes, parades de joc constants i poca regularitat. En aquest tram, l’àrbitre ha estat el gran protagoniste amb un concert de xiulet considerable. A estones semblava un pati de col.legi però Les Planes s’hi jugava mitja lliga. Per tant, s’havia d’estar concentrats al darrere per no patir. D’ocasions planenques a la primera part, destaquem centrades enverinades d’Edu Hidalgo o rematades poc concretes d’Adrià i Alex. La “marea roja” (aficionats de Les Planes) ja es començava a impacientar. Del ritme trepidant i físic n’ha sortit perdent l’Atlètic Olot que es quedava amb un home menys després de cometre dues faltes tan clares com absurdes. Quedava un món per disputar-se i Les Planes ho tenia tot a favor. Però els gols i el patiment vindrien a la represa...

Al descans Hortelano deu haver alliçonar als seus homes i fer-los conscients de la importància d’aquests tres punts per seguir lluitant. L’equip ha sortit amb una altra actitud i Isaac, subministrador de pilotes, ha començat a aparèixer amb regularitat. A darrere, Cusidó i Mia impecables en el joc aeri, no es complicaven la vida. La mà providencial de cada partit d’en Mitus (quins reflexes!) també ha hagut d’irrompre quan ja es cantava l’1-0. A partir d’aquí, l’equip s’ha posat el xip i ha començat a tocar i tocar, marejant el rival i arribant més sovint a dalt. Que el gol arribaria era una evidència. La passada magistral d’Isaac ja ens la sabem de memòria, i la definició súbtil, amb l’esperó de l’Alex, una obra d’art que desembussava el partit. L’abecé del futbol, i 0-1. Així de fàcil.

Corria la mitja hora de la segona i el camí s’encarava. Al cap de poc temps, mateixos protagonistes, idèntica finalització. Fins i tot l’Alex ha tingut temps de driblar el porter desfermant el deliri entre els aficionats planencs. Conseqüències nefastes pels locals: un altre jugador expulsat per protestar. Semblava que el matx s’acabaria amb placidesa. Però no, apel.lant l’orgull i l’èpica, l’Atlètic Olot ha tret forces d’on no n’hi havia per acostar-se a la porteria d’en Santi. Incomprensiblement, Les Planes s’ha acolat i ha cedit la iniciativa. Mal negoci. Els locals estaven portant la batuta amb 9 homes i els planencs els perseguien darrera la bimba. Quina incongruència. Per acabar-ho d’adobar, penal rigurossissím de Romero i l’1-2 que puja al marcador. El fantasme del Lladó ja treia el cap. 15 minuts de patiment inecessari que s’haguéssin pogut estalviar. Però el tret diferencial ja havia dictat sentència. La fòrmula màgica, l’equació perfecta, Isaac a Alex i cassoleta. Seguim entre els millors, patint i suant, però seguim lluitant. Ara, el Montagut i Les Preses se les deuen estar fotent. Nosaltres amb els deures fets. Ara a esperar i a somiar.

ORIOL BOIX (equip d’esports de Ràdio Les Planes)

FOTOGALERIA del At.Olot 1 Les Planes 2