C.F.Les Planes d'Hostoles

Ripoll 2 Les Planes 2

2009-05-19T08:24:00.000-07:00

St Jaume 6 Les Planes 6

2009-05-14T09:48:00.000-07:00

Les Planes 3 Osor 0

2009-05-04T06:32:00.000-07:00

Les Planes 3 La Canya 1

2009-05-04T06:10:00.000-07:00

Les Planes 1 St.Jaume 4

2009-04-14T08:46:00.000-07:00

Les Planes 1 Vilallonga 1

2009-04-13T02:17:00.000-07:00

Vilallonga 2 Les Planes 1

2009-04-07T06:06:00.000-07:00

Amer 2 Les Planes 2

2009-04-01T07:07:00.001-07:00

FOTOGALERIA de OSOR 0 Les Planes 3

2008-12-23T10:27:00.001-08:00

FOTOGALERIA de Les Planes 2 St.Esteve 1

2008-12-15T08:48:00.000-08:00

La Crònica

2008-12-13T03:23:00.000-08:00

0-11 sense paraules!

FOTOGALERIA de La Canya 0 Les Planes 11

2008-12-13T03:11:00.001-08:00

La Crònica

2008-12-01T08:13:00.000-08:00

VILALLONGA - LES PLANES
SUSPÈS PEL MAL TEMPS...

EQUIP D’ESPORTS DE RÀDIO LES PLANES.

La Crònica

2008-11-24T07:14:00.001-08:00

LES PLANES 0 – AMER 0
NO ES POT DIR BLAT...

Gran partit de les Planes el què es va poder veure dissabte al municipal contra l’equip veí de l’Amer, que en cap moment del matx va donar senyals de vida tot i arribar al partit havent-se autoproclamat favorit pel derbi. Però no es pot dir blat, fins que és al sac i ben lligat. El fet de que el conjunt selvatà estigui situat al segon lloc de la taula feia preveure un partit difícil però la defensa local no va donar opció a una davantera massa acostumada a jugar a pilota llarga i a còrrer. L’equip local per la seva part, va tenir les seves opcions, tan a la primera part com sobretot a la segona però continua amb l’assignatura pendent del gol. L’àrbitre del partit, Vallribera Martín, va estar correcte, tot i que podia haver ensenyat alguna tarja més després de comprovar les 34 faltes que va fer l’Amer per aturar l’allau de joc ofenssiu de les Planes a la segona part. Si, si, heu sentit bé. Fins a 34 faltes va haver de fer la defensa amerenca per evitar que les Planes progressés en el seu joc per només 13 de l’equip local. Amb aquestes estadístiques sorprèn bastant que els dos equips acabessin el matx amb 10 jugadors i el que encara ens sorprèn més, és que els primers a jugar amb 10 gairebé tota la segona part fossin els locals. També matitzar que després de disposar de 7 faltes a la frontal no hi ha maneres de fer un gol a pilota parada i que els pals i rebots no volen entrar. Fins a 14 ocasions per poder marcar vam comptabilitzar dissabte a l’equip per només 2 o 3 de clares de l’Amer. No hi ha dubte doncs, que falten gols i que tard o d’hora s’haurà d’estudiar aquesta assignatura pendent que té el nostre equip. Pel què fa al públic, hem de dir que hi va haver molta gent presenciant el partit, tot i la fred que feia al camp. Gran afluència de seguidors del poble veí en tractar-se d’un derbi que va acabar amb els dos equips aplaudint junts al mig del terreny de joc, detall que van agraïr els allí presents amb aplaudiments cap als dos conjunts. Un punt més i esperar que els equips capdavanters comencin a fallar perquè, ara sí que, el camí cap a la primera posició de la taula comença a fer pujada. La setmana vinent desplaçament al camp del Vilallonga de Ter, equip desconegut per les Planes i que s’estrena aquest any en aquest grup de tercera regional. No cal dir que no serveix res més que no siguin els tres punts donada la situació actual de l’equip a la taula classificatòria. Tan de bo sigui així.

EQUIP D’ESPORTS DE RÀDIO LES PLANES.

FOTOGALERIA de Les Planes 0 Amer 0

2008-11-23T05:15:00.000-08:00

La Crònica

2008-11-17T10:01:00.001-08:00

SANT PRIVAT 1 – LES PLANES 0
SOLS CONTRA TOTS.

Patètic el que es va poder veure diumenge al matí al camp del Sant Privat. Un àrbitre que ho havia fet majoritàriament bé durant la primera part, es va girar en contra de les Planes d’una manera descarada i sospitosa fent impossible la remuntada. Això ja comença a fer pudor i donat que el nostre equip es veu obligat cada jornada a jugar contra el rival corresponent, contra els arbitratges i contra la federació, hem decidit no fer la crònica d’aquest partit, ja que el resultat final es va veure altament adulterat per un àrbitre que va tenir d’imparcial el mateix que de mentalitat: nul•la. N’estem farts, i en aquestes categories no es pot fer res quan t’han posat el dit a l’ull. Però com que el més fàcil seria abandonar, i a més és el que “ells” voldrien ens aferrem a la mítica frase sandinista que es va fer famosa per tot el món: “gringo, aquí no se rinde nadie, que se rinda tu madre!” Mentre hi hagi punts en joc hi ha esperança. Si la setmana vinent el col•lectiu arbitral intenta impartir justícia, us ho explicarem com hem fet fins ara. Mentre es continuï perjudicant tant descaradament l’equip només per ser de les Planes, no tenim ganes ni de comentar-ho. Punt.

p.d. Cal dir que aquesta opinió correspon a un cronista de l’equip d’esports de ràdio les planes i en cap cas expressa la opinió que pugui tenir el club futbol les Planes com a entitat esportiva.

EQUIP D’ESPORTS DE RÀDIO LES PLANES.

FOTOGALERIA del St.Privat 1 Les Planes 0

2008-11-17T09:54:00.000-08:00

La Crònica

2008-11-10T07:24:00.001-08:00

LES PLANES 5 – CASTELLFOLLIT 1
QUATRE HORES I TRENTA-SET MINUTS DESPRÉS...

277 minuts va tardar a arribar el gol de les Planes. I és que des del dia que es va jugar amb el Sant Pere Màrtir l’equip no havia vist porteria. Finalment va ser Edu Hidalgo, amb un xut molt ben col•locat de falta directa qui va tornar els somriures a les cares dels jugadors i aficionats. El partit va començar amb molta força i moltes ganes. Les Planes va dominar durant tot el matx fruit de les urgències i amb la col•laboració d’un Castellfollit molt fluix que no passava de mig camp ni era capaç d’aguantar la pilota més de 10 segons. Les Planes tocava i tocava en defensa i els seus carrilers es van fer un fart d’incorporar-se a l’atac habilitant Àlex Hidalgo i Isaac Garcia que en el partit de dissabte formaven la parella atacant. El gol va arribar aviat, al minut 7. Edu transformava una falta i l’1 a 0 donava la tranquil•litat que faltava a l’equip. Minuts més tard, fruit del domini planenc, tornava a marcar Edu rematant de primeres una passada magistral des de la banda dreta. I això no és tot, a la segona part aconseguiria el seu hat trick particular, rematant de cap un còrner centrat per Isaac. El seu germà Àlex també es va voler afegir a la festa aprofitant un mal rebuig dins l’àrea que va acabar rematant a gol. I finalment el mateix Isaac transformaria un penal claríssim comès sobre ell mateix. En total 5 gols que posen el punt i final a la sequera que arrossegava l’equip des de feia 3 setmanes. A la part final del partit, fruit del relaxament que permetia el marcador, el Castellfollit va aprofitar una de les úniques ocasions de què va disposar per fer el gol de l’honor. Partit sense més història, amb un domini aclaparador de les Planes que, tot i fer mèrits per ampliar molt més el marcador, es va trobar amb una gran actuació a la segona part del porter visitant Joel que va salvar els seus de marxar amb el sarró ple. Destacarem del partit el gran joc desplegat pels locals que es van fer un fart de tocar a plaer creant grans jugades i fent gaudir el públic tot i la gran quantitat de baixes. Però no creiem que el millor del partit estigui en el joc desplegat per l’equip, tot i que va estar ratllant la perfecció. Ni tampoc creiem que el millor del partit estigui en el resultat, si bé és cert que 5 gols demostren que es va fer una gran feina. Creiem que el millor del partit serà la confiança que guanyarà l’equip i que tanta falta feia després d’estar 3 partits sense poder marcar. I això nois, no es ven enlloc ni es pot comprar, t’ho has de guanyar partit a partit, minut a minut, camp a camp... I ara a seguir sumant. Si s’ha acabat la sequera, que comenci l’espectacle.

EQUIP D’ESPORTS DE RÀDIO LES PLANES.

FOTOGALERIA de Les Planes 5 Castellfollit 1

2008-11-09T12:51:00.000-08:00

La Crònica

2008-11-03T06:57:00.000-08:00

MAIÀ 1 - LES PLANES 0
MENYS 3 PUNTS.

Primera derrota de les Planes aquesta temporada i ja fa tres partits que l’equip és incapaç de marcar un gol. La manca d’efectivitat a dalt comença a ser preocupant i d’urgent solució. Dissabte al camp del Maià les ocasions de les Planes a cada part es podien contar amb els dits d’una mà i això no és un bon símptoma. La sort tampoc és molt bona aliada aquesta temporada, ja que jugades idèntiques que l’any passat entraven, aquest any no hi ha manera d’acabar-les. Amb tot, el partit es podia haver decantat per qualsevol dels dos equips, ja que el Maià tampoc va fer el partit de la seva vida. Molt joc subterrani i talls constants per faltes xiulades amb diferent criteri arbitral. Un gol al primer quart d’hora de la segona part va fer que els locals es tanquessin darrera fent impossible la reacció planenca. Tot i això, el pes de la segona meitat la va portar l’equip de Carles Hortelano creant algunes ocasions que podien haver equilibrat el marcador. Al final però, partit sense més història i on es deixen els primers tres punts mentre que al capdavant de la taula es comencen a escapar alguns equips que en sumen ja 9 més que les Planes. Analitzant una mica l’equip, direm que al darrera es toca bé i es defensa molt bé. El mig camp recupera ràpid però té moltes dificultats a l’hora de repartir joc als davanters i crear jugades de contraatac. Tot això combinat amb la mala sort de cara a porteria sumen 270 minuts sense fer un gol. En tota la temporada passada no es va donar mai aquesta dada que comença a fer sonar alarmes. Sí, efectivament, l’any passat també hi va haver un tram de lliga complicat, però a casa es guanyaven gairebé tots els partits i tot i perdre’n algun, el gol sempre apareixia. Potser per això, s’hi dóna tanta importància i s’espera amb candeletes que arribi aquest gol que ha de tornar a catapultar l’equip cap a la victòria. S’haurà d’esperar gaire? La resposta dissabte vinent al camp de futbol a partir de les 4 de la tarda. Sort!

EQUIP D’ESPORTS DE RÀDIO LES PLANES.

FOTOGALERIA del maià 1 Les Planes 0

2008-11-02T10:03:00.000-08:00

Radio Les Planes 107.7 FM

2008-10-30T08:36:00.000-07:00

adjunto la direcció on es poden descarregar els darrers partits de les Planes:

Les Planes - Montagut (Diumenge 26 d'octubre)
http://www.radiolesplanes.com/programes/futbol/audio/08-10-26_futbol.mp3

Les Planes - Sant Pere Màrtir (Dissabte 11 d'octubre)
http://www.radiolesplanes.com/programes/futbol/audio/08-10-11_futbol.mp3

Des de fa unes hores la pàgina web del programa "Fútbol a Ràdio les Planes" disposa d'una direcció més facil i directe per baixar els fitxers d'audio. La direcció és:
http://futbol.radiolesplanes.com/

La Crònica

2008-10-30T08:29:00.000-07:00

LES PLANES 0 – MONTAGUT 0
MIG PLE O MIG BUIT?

Altra vegada 0 a 0. Les Planes fa dos partits que és incapaç de marcar i comença a ser urgent premiar l’afició amb un bon resultat. En el partit de diumenge podia passar de tot. Els dos equips van fer mèrits per obrir el marcador però el que ningú s’esperava és que el resultat fos el mateix durant tot el partit. La primera part es va saldar amb 5 ocasions de gol pel conjunt local i 3 pels visitants, amb joc intens d’intercanvi entre les dos àrees que va donar un ritme molt diferent al partit si el comparem amb l’avorrit joc d’Argelaguer. La gent era optimista. Les Planes recuperava l’esperit combatiu i més d’un preveia que en qualsevol moment s’obriria la llauna. Les incorporacions per la banda de Romi i Ricard feien córrer de valent la defensa del Montagut en tot moment molt ben situada al camp. Edu, Mia i Isaac podien jugar a plaer i distribuir amb facilitat mentre que al darrera Guerra es llicenciava definitivament al seu lloc amb l’ajuda de Cusi. Pel què fa a la davantera, Àlex i Adrià van tenir les seves opcions junt amb Grabi, altra vegada impressionant amb les seves incorporacions. A la segona part domini de les Planes amb grans jugades que no acabaven de trobar gol. L’Àrbitre, el senyor Joan Ribas, va estar molt bé durant tot el partit i només es va equivocar en perdonar la segona groga a Albert Badosa, un jugador molt alterat que va buscar brega amb el públic durant tota la segona part. Pel què fa a la resta del partit, el vam trobar molt correcte en tot moment i potser massa dur amb l’expulsió directa de Grabi però no creiem que influís en el resultat final. Ja era hora que ens toqués un àrbitre així. Al final, dos xuts d’Uri i un cop de cap de Cusi podien haver sentenciat però la sort no va acompanyar l’equip. Una jornada més i un puntet més que fan que les Planes es quedi amb 6 punts i un partit per acabar. La setmana vinent, més feina. Partit dificil al camp del sempre irregular Maià. Esperem treure’n quelcom positiu i tornar a casa amb la moral renovada. I ara cadascú que jutgi: Els qui veuen el vas mig buit diran que ja s’han jugat 5 jornades i només tenim 6 punts i que ens falta gol i que no s’acaba de jugar bé. Per altra banda els qui veuen el vas mig ple diran que tenim un partit menys, que diumenge es va recuperar el bon joc, que encara no s’ha perdut cap partit i que tot just comencem. Mig buit o mig ple? Vostè jutja.

p.d. No cal dir que l’equip d’esports de ràdio les Planes ens decantem pel mig ple. Ànims nois!

EQUIP D’ESPORTS DE RÀDIO LES PLANES.

La Crònica

2008-10-20T10:46:00.001-07:00

ARGELAGUER 0 – LES PLANES 0

RESULTAT JUST.

Pel què es va poder veure al camp, l’empat a 0 és el resultat més just que es podia donar. El partit avorrit, travat, lleig i dolent el que van protagonitzar les Planes contra l’últim classificat de la categoria. En cap moment l’equip de Carles Hortelano va donar senyals de vida i vam haver d’esperar fins al minut 39 de la primera part per veure un xut entre els tres pals que seria l’únic bagatge ofensiu de tots dos equips en tota la primera part. A la segona part, més del mateix. Pilotes llargues quan havien de ser curtes, pilotes al mig quan havien d’anar als extrems, rebots que no ens afavorien mai i unes quantes intervencions del porter Quim evitant que la desfeta fos major. El mateix equip que l’any passat es va passejar pel camp de l’Argelaguer, aquest any ha estat incapaç de crear perill en 90 minuts de joc. Pel que fa a Àlex Hidalgo, el referent ofensiu de les Planes, continuem dient que està massa sol a davant i que ni Adrià per un costat ni el posterior canvi per Ivan van poder ajudar un davanter que tindrà molta feina si les coses no canvien. Mal partit doncs, amb moltes targetes i masses protestes dels jugadors que només fan que alimentar els rumors de que els àrbitres no ens tenen massa simpatia. Això combinat amb que gairebé tots els equips “ja ens esperen” fan que els nervis surtin a flor de pell fent impossible la feina ben feta. Destacar la feina de Grabi, altra vegada incansable durant tot el partit i els intents d’Isaac i Edu per obrir joc. Pel què fa a Mia, el vam trobar situat massa endarrera per poder crear, i els laterals, Tito i Romi, ho van provar de totes maneres però la defensa local i els rebots no van ser massa bons aliats. Finalment desitgem que, el que va fer Ivan al final del partit i que li va significar la tarja vermella directa, sigui només un error dels nervis acumulats i no torni a passar. No ens convé gens tenir jugadors expulsats d’aquesta manera. De totes maneres, això acaba de començar i rectificar diuen que és de savis. Dissabte no va sortir res de res, esperem que en el pròxim partit surti tot, i més si tenim en compte que serà el Montagut, rival directe l’any passat a la part alta de la classificació. El que ja no es pot canviar però, és haver empatat contra un equip que encara no havia puntuat i que ens va demostrar que el futbol que despleguen no té res a veure amb el que fins dissabte havia practicat les planes. Esperem tornar-lo a veure aviat i que el partit contra l’Argelaguer sigui aquell mal dia que un equip té un cop cada temporada. Més no, si us plau.

EQUIP D’ESPORTS DE RÀDIO LES PLANES.

FOTOGALERIA del Argelaguer 0 Les Planes 0

2008-10-20T10:38:00.000-07:00

FOTOGALERIA de Les Planes 1 St. Pere M. 0 suspés

2008-10-17T08:34:00.000-07:00

La Crònica

2008-10-13T08:06:00.001-07:00

LES PLANES 1 – SANT PERE MÀRTIR 0??

RESSACA ARBITRAL??.

Esperpèntic el que es va poder veure dissabte a la tarda al camp de futbol municipal de les Planes. L’àrbitre del partit, ja havia insinuat abans de començar l’enfrontament que no tenia ganes de pitar i a la mínima va aprofitar una greu lesió d’un jugador visitant per abandonar el terreny de joc i passar olímpicament de fer la seva feina. El partit es va suspendre al minut 40 de la primera part amb les Planes dominant per 1 a 0 des del minut 10, quan Ivan Hernàndez es va plantar sol davant del porter visitant i amb una espectacular vaselina convertia el que seria l’únic gol del partit. L’àrbitre, molt negatiu envers els dos equips, només feia que queixar-se i discutir amenaçant de suspendre el partit si continuaven les petites picabaralles que hi ha en qualsevol camp de futbol entre dos contrincants. És més, en el moment de la lesió de Serra, tots dos equips, les Planes i Sant Pere Màrtir van fer pinya al mig del camp intentant ajudar al ferit que s’havia dislocat la clavícula, lesió molt dolorosa, que el mateix jugador local Lardo, intentava solucionar. En aquest moment, l’àrbitre va abandonar el camp davant la sorpresa dels dos conjunts que van intentar de totes maneres fer-lo desistir de la seva decisió, cosa impossible davant la negativa del col·legiat a voler dialogar amb ningú, ni delegats, ni presidents ni capitans ni res de res. Les Planes i el Sant Pere Màrtir presentaran aquest dilluns una queixa en forma de carta a la federació, davant la impotència de poder fer res més que esperar la resolució del cas. En fi, que qui ha d’impartir justícia i vetllar per l’espectacle se’l va carregar i passar pel forro de manera descarada i premeditada. És per això que des d’aquest humil bloc us proposem que entre tots avui fem una reflexió i que cadascú en tregui les seves conclusions:

Aviat farà un any apareixia aquesta notícia a molts diaris queixant-se de la violència vers els àrbitres de categories regionals. Si llegiu el fragment que n’hem extret hi podreu trobar tota una sèrie de cites en què es parla d’eradicar la violència, evitar enfrontaments, agressions, incidències, que la societat està molt agressiva, que s’han de prendre mesures, que això s’ha de tallar... etc, etc, etc... Hi estem totalment d’acord. Només volem fer una reflexió després del partit de dissabte: Hi haurà mai alguna llei, norma, mesura o força perquè els clubs es pugin defensar contra la parcialitat o incompetència que massa sovint mostren els àrbitres? Llegiu i opineu.

Dimarts 27 de novembre de 2007 Contacti amb diaridegirona.cat | RSS

Una trentena d´àrbitres de futbol base i regional han estat agredits aquest any

SÍLVIA PLANAS, GIRONA La violència als camps de futbol, lluny d´eradicar-se, va en augment, sobretot en les categories de base i de regional. Els àrbitres solen ser la diana de l´ira dels aficionats i dels jugadors, tot i que aquests dos grups també s´enfronten, en ocasions, entre ells.
Si en el futbol professional els incidents es compten de tant en tant, a les categories inferiors són setmana rere setmana. La xifra és alarmant: en els tres mesos de competició d´aquesta temporada els col·legiats ja han sofert una trentena d´agressions, un nombre que duplica la xifra d´incidències de la campanya anterior -n´hi va haver entre quinze i vint en total-.
El delegat del Comitè d´Àrbitres a Girona, Josep Simó, no va amagar ahir la seva preocupació. «Aquesta temporada està anant molt malament amb el tema de la violència als camps de futbol. La gent està molt agressiva (...)»

Des del Comitè d´Àrbitres gironins s´està portant a terme una campanya per conscienciar els clubs de la importància d´eliminar la violència dels terrenys de joc. Simó va comentar que es porten a terme una sèrie de reunions amb les entitats per inculcar els principis antiviolents.
De totes maneres, i vist l´increment de la violència als camps de les categories inferiors, el delegat vol demanar a la Federació i a Antiviolència «que prenguin mesures» més efectives. «Potser s´hauria de sancionar més fort els agressors per tallar d´un cop aquesta violència. Nosaltres, per la nostra banda, també prenem mesures amb els àrbitres», va subratllar Josep Simó.

Doncs aquestes mesures amb els col·legiats no les veiem enlloc!!

“Potser s’hauria de sancionar més fort els mals àrbitres per tallar d’un cop aquesta violència” ... no creu senyor Simó?? Només és una reflexió després de la indignació acumulada per tot el que vam veure dissabte al camp. De totes maneres, no cal dir que estem d’acord amb les seves paraules i respectem i admirem la seva difícil tasca, com a delegat del comitè d’àrbitres de Girona. Sort!

EQUIP D’ESPORTS DE RÀDIO LES PLANES.

La Crònica

2008-10-06T08:57:00.000-07:00

ATLÈTIC OLOT 2 – LES PLANES 2.

IL·LUSIONS INTACTES.

Si senyors. Il·lusions intactes. Perquè en tot moment es va creure en l’equip. Perquè es va jugar amb 9 tota la segona part. Perquè es va tenir l’Atlètic Olot contra les cordes, i perquè, tot i l’arbitratge, es va treure un empat. Empat injust al camp de l’Atlètic Olot, un equip que tot i jugar amb un més durant 50 minuts, va ser incapaç de controlar en cap moment el partit al seu propi camp. L’enfrontament va començar amb un penal inventat pel col·legiat Oscar Trigo, patètic durant tot el partit, que va significar l’1 a 0 pels olotins. A partir d’aquí, qui havia d’impartir justícia es va dedicar a ensenyar targetes i a xiular jugades que indignaven els dos conjunts que estaven intentant jugar a futbol, tot i els despropòsits d’un àrbitre que sens dubte és del pitjor que s’ha vist últimament a tercera. Les Planes va quedar amb deu homes per l’expulsió amb vermella directa de Tito i més tard, al 40 de la primera, vèiem com l’àrbitre també expulsava Edu Hidalgo ensenyant-li la segona groga. Durant tota la primera part, no gaire res, anades i vingudes sobre un terreny de joc impracticable i dur, on la pilota només fa que botar i aixecar pols. A la segona, semblava que fos les Planes qui jugava amb un home més al terreny de joc. La fe d’aquest equip, els seus jugadors i l’afició van fer que es remuntés un partit agònic a base de força i bon joc. Un gol d’Àlex Hidalgo a la sortida d’un còrner i un altre d’Ivan que havia substituït Isaac, van capgirar el marcador davant l’estorament dels locals que no es podien creure com s’havien deixat remuntar el matx. La defensa de les Planes, impecable durant tot el partit, va cometre un error de marcatge i a la sortida d’un còrner, entre rebots, pals, empentes i apretades, la pilota es va colar a la porteria defensada per Quim Jiménez. 2 a 2 i cap a casa. De totes maneres, tot i la mala sort i jugant amb 9 des del 40 de la primera part, el públic planenc marxava del camp amb la satisfacció d’haver vist com aquest equip aquest any no s’ensorra quan les coses es posen complicades, sinó que esdevé encara més perillós. Males notícies per a Carles Hortelano que segons el que decideixi el comitè, no podrà comptar amb Tito per al pròxim partit. I pel què fa al punt aconseguit amb l’empat, suma com l’or, si tenim en compte que en aquest camp tan difícil de jugar al futbol, poca cosa pots anar a pescar. Pròxim rival, el St. Pere M. a casa. I a casa no es poden escapar els punts. Ànims equip, aquest any serà dur. Àrbitres i clubs no simpatitzen massa amb nosaltres. Però ja hi estem acostumats. Sempre ens quedarà el bon futbol per seguir lluitant. Som-hi!

EQUIP D’ESPORTS DE RÀDIO LES PLANES.

FOTOGALERIA del At.Olot 2 Les Planes 2

2008-10-06T08:47:00.000-07:00

Gol d'Alex, l'1-1

Gol d'Ivan, 1-2

Radio Les Planes 107.7 FM

2008-10-02T08:51:00.000-07:00



Ja podeu descarregar-vos la retransmissió del partit
entre Les Planes i
el St. Roc del diumenge 28 de setembre:

http://www.radiolesplanes.com/
programes
/futbol/audio/08-09-28_futbol.mp3

La Crònica

2008-09-29T08:02:00.000-07:00

LES PLANES 4 – SANT ROC 2.

MENTALITAT GUANYADORA.

L’equip s’ho va creure fins al final. Faltaven 10 minuts per acabar i el marcador reflectia un estrany 1 a 2 des del minut 38 de la primera part. En dos minuts i amb una fe increïble que mai vam perdre envers l’equip, les Planes va capgirar el marcador amb dos gols que van fer embogir l’estadi i van deixar a més d’un amb la boca oberta i el cor a cent. El partit va començar de forma vibrant. Al minut 1, Edu Hidalgo avançava les Planes amb un gol de falta directa perfecte en l’estil i en l’execució. Era tarda de festa al poble i la festa del futbol vaticinava un gran partit dels locals que ja guanyaven 1 a 0. La relaxació de tenir el marcador a favor i potser l’equivocada idea de que seria un partit fàcil, va propiciar una relaxació de l’equip que veia com al minut 21, el davanter centre del Sant Roc i un dels més destacats de l’equip olotí juntament amb el dorsal 10, Ratchwinger, feia un gol de força entrant ell i pilota dins la porteria defensada per Quim Jiménez, que a part dels dos gols on poc podia fer-hi, va tenir una actuació gairebé impecable. 1 a 1 i el Sant Roc estirava files. Fruit d’aquesta pressió arribaria l’1 a 2, en una badada de la defensa planenca que tot i els dos gols, també van passar amb bona nota el partit. A partir d’aquí, joc estrany i poques arribades clares per part de cap dels dos equips. La segona meitat començava amb la necessitat de marcar ràpid per tornar a començar. Va ser però el Sant Roc qui més perill va crear. Això posava nerviosos els jugadors de les Planes que van veure com l’àrbitre ensenyava la segona groga a Ivan i deixava l’equip amb 10. Anava passant el temps i quan faltaven 10 minuts, Mia es va inventar una passada perfecte sobre Grabi, que ell mateix es va encarregar de transformar en gol fent passar la pilota per sota del porter visitant. Aquest gol, juntament amb la lesió del marcador d’Àlex Hidalgo van ser el punt d’inflexió del partit. Fins llavors el jove davanter planenc havia estat controlat en tot moment i se li havia fet molt difícil arribar amb perill a la porteria rival. Dos minuts més tard, s’inventava una vaselina que entrava per l’escaire fent inevitable que el 3 a 2 fes esclatar el públic planenc en eufòria i èxtasi total. El gol d’Àlex, increïble i espectacular, esvaïa tots els dubtes que havia generat l’equip durant el partit. 3 a 2 i els mateixos locutors de ràdio les Planes havien de demanar perdó als seus oients per la celebració del gol que es va convertir en un seguit de brams i crits desenfrenats per les ones del 107.7 de la f.m. Quedaven 8 minuts de partit que al final en van ser 16. L’àrbitre va afegir fins a 8 minuts més del temps reglamentari que van servir també perquè l’Àlex tornés a marcar després d’un penal comès pel porter visitant al mateix jugador. Victòria doncs, i les Planes que comença aquesta lliga sumant els 3 punts. Tindrà feina però Carles Hortelano per rectificar els errors comesos ahir i que van fer que gairebé s’escapés el partit. De totes maneres tot just comença la festa del futbol i si tot va bé, encara es poden anar corregint els errors. Destacar el jugador planenc Grabi, impeclable durant tot el partit i recuperant moltes pilotes que al final van ser decisives, com la que va propiciar el gol de l’empat fet per ell mateix. Bona feina del mig del camp, tret de la part final de la primera part i solidesa en defensa que va tenir només tres errors, dos dels quals malauradament es van transformar en gol. L’assignatura pendent de les Planes, la davantera. Tot i els quatre gols, vam trobar massa sol Àlex Hidalgo, que fins que no es va lesionar el seu marcador li havia estat impossible escapar-se i crear perill.

De totes maneres com ja hem dit, això acaba de començar i hi haurà temps per anar perfilant un equip que pel que vam veure ahir, continua essent una pinya i un bloc molt ben avingut que aquest any torna a ser cridat per aconseguir quelcom important. Desitgem que aquesta vegada es resolgui a favor nostre.

EQUIP D’ESPORTS DE RÀDIO LES PLANES.

FOTOGALERIA de Les Planes 4 St. Roc 2

2008-09-29T07:39:00.000-07:00

Pubilla i Hereu 2008
Laura Figueres
Eudald Pages

1-0 edu

2-2 Grabi

2-3 Alex

4-2 Alex

Presentació temporada 08-09

2008-09-07T06:52:00.000-07:00

Entrenador Carles Hortelano

Ric, Eudald, Bosch,
Ricard, Morales

Auguet, Barret, Lardu,
Uri, Eduard Guerra

Isaac, Cusi, Mia,
Romi, Alex

Grabi, Edu Hidalgo,
Ivan, Tito

La Crònica d'en Salva

2008-06-30T08:56:00.000-07:00

P.B. LLORET 1 – LES PLANES 0.

PUNT I SEGUIT.

Existia la possibilitat, però ningú hi comptava. Les Planes va perdre l’últim partit de la promoció i es queda sense el premi de l’ascens. L’equip arribava a Lloret depenent d’ell mateix per pujar. Fins i tot servia l’empat, però el partit no va anar pel camí desitjat. Els jugadors planencs van començar motivats i van ser capaços de crear diverses ocasions tot i que no encertaven a l’hora de definir. Anaven passant els minuts i el nostre equip no trobava el camí de la porteria rival. Fins i tot a la part final de la primera part, el Lloret que encara no havia vist porteria, es va acostar en dues ocasions a la porteria de Mitus sense crear massa perill. Arribava la mitja part i l’afició era optimista (l’empat ens portava directes a segona). Una jugada desafortunada, però, va cambiar radicalment el signe del partit. Un xut potent del Lloret des de fora l’àrea, va tocar un jugador planenc i la trajectòria de la pilota va cambiar de costat fent inútil l’estirada de Mitus. Tot i això, l’equip es va saber sobreposar al resultat advers, ja que un gol ens valia per pujar. Les presses a l’hora de moure la pilota, les faltes reiterades dels locals i la permissivitat arbitral es van encarregar de posar nerviosos els jugadors planencs que no trobaven el camí del gol. La brutalitat amb què repartien els jugadors del Lloret dins l’àrea cada vegada que hi havia una centrada, va indignar el públic de les planes que en una ocasió van envaïr el camp per protestar un cop a la cara que va rebre Àlex Hidalgo. Tot això, combinat amb l’impresentable delegat de l’equip selvatà obsessionat a provocar el nostre públic, va acabar amb l’àrbitre atemorit i xiulant el final del partit abans d’hora, deixant a Les Planes un altre any a tercera. La sort no ens va acompanyar i la gran quantitat de gent que es va desplaçar a Lloret per animar l’equip van sortir indignats del camp, conscients que s’escapava molt més que una victòria. Fins i tot ens vam trobar amb la sorpresa que van entrar al camp dues dotacions dels mossos d’esquadra per fer-nos fora. Tot molt trist, massa trist per ser veritat.

En fi, que s’acaba la temporada amb la sensació d’haver fet un curs impecable, però haver fallat en l’examen final. Mala sort. Massa mala sort per un equip que aquest any ho ha donat tot i més i que s’ha sabut sobreposar a totes les adversitats possibles, sobretot si tenim en compte la gran quantitat de lesions que hi ha hagut durant la temporada. En cap cas, però, és moment de lamentar-se. Crec que hem de continuar creient en l’equip, un equip que ha sabut treure el millor de cada un de nosaltres, amb tot el què s’ha generat aquesta temporada. Em costa de creure que mai les Planes hagués tingut una afició tan fidel i tan nombrosa com aquest any. Tan entregada. Tan amiga de l’equip. Tan eufòrica en les victòries i tan optimista després de les derrotes. Tan treballadora a l’hora d’organitzar coses. Tan “guapa” amb les camisetes vermelles. Tan “pesada” amb els timbals i trompetes. Tan cridaners a casa i a fora. En resum, tan autèntica com l’equip que ha sabut guiar Carles Hortelano a qui s’ha de felicitar des d’aquestes línies per la gran feina feta. És moment de pensar en positiu, de continuar amb el projecte. Punt i seguit. El futur ens espera. El setembre comença una nova temporada i donariem el que no tenim perquè fos tan intensa, emocionant i vibrant com aquesta. Perquè si una cosa hem après amb aquest equip (jugadors, tècnics, junta, socis, col.laboradors, aficionats, supporters...) és que si som capaços de fer tot el que hem fet aquesta temporada, perquè no podem fer-ho la que ve? La confiança que hem tingut, tenim i tindrem amb aquest equip, no hi ha cap tipus de taula que la pugui mesurar, perquè els colors no es compren, ni es venen, ni s’imposen... els colors del nostre equip els portem a dins i els estimem. Sempre i per sempre. Ens sentim orgullosos d’haver lluitat tot l’any al vostre costat. Ens sentim orgullosos d’haver compartit victòries i derrotes amb vosaltres. Ens sentim orgullosos de ser seguidors de les Planes. Només ens queda dir-vos: GRÀCIES EQUIP! I molta sort. Ens veiem el setembre.

EQUIP D’ESPORTS DE RÀDIO LES PLANES.

(S. Llorà)

P.D. Des d’aquest humil bloc del C.F.Les Planes volem donar les gràcies a tots els que d’una manera o altra han col.laborat aquesta temporada a fer del nostre club de futbol, un nexe d’unió entre la gent que l’estima: als socis, als aficionats, a l’equip, a la junta, als creadors del bloc, als col.laboradors del bloc, als fotògrafs, als cronistres, als supporters, als entrenadors, als de ràdio les planes, als que pengen videos, als que radien els partits, als que els filmen, als que criden, als que treballen durant els partits, als que opinen, als rivals, als que rajen, als que ens animen... etc, etc, etc... a tots els que en algun moment de la temporada hàgin posat el seu granet de sorra per fer aquest club una mica més gran. Salut i gràcies!

FOTOGALERIA de PB Lloret 1 Les Planes 0

2008-06-30T08:47:00.000-07:00

Radio Les Planes 107.7 FM

2008-06-17T07:18:00.000-07:00

Mira't el video del partit de Les Planes-Portbou del diumenge dia 15 de juny del 2008:

Versió de baixa qualitat (5 M): http://www.radiolesplanes.com/programes/futbol/video/08-06-15_
futbol.wmv

Versió alta qualitat (35 M): http://www.radiolesplanes.com/programes/futbol/video/08-06-15_
futbol_gran.wmv

Ja podeu descarregar-vos la retransmissió
del partit entre Les Planes i
el Portbou del diumenge 15 de juny:

http://www.radiolesplanes.com/programes/futbol/audio/08-06-15_
futbol.mp3
/futbol/audio/08-06-15_futbol.mp3

La Crònica de l'Uri

2008-06-16T08:14:00.001-07:00

FEINA FETA, LLORET DECIDIRÀ Les Planes 3- Portbou 0

Ho deiem en iniciar la lligueta, que els punts dels partits a casa serien fonamentals i el suport de l’afició imprescindible. Doncs bé, aquests dos conceptes es van unir, juntament amb un equip magnífic, sobreposant-se a totes les adversitats i fent passar per la pedra un Portbou poc combatiu. Els germans Hidalgo, altre cop, van esdevenir decisius i l’equip d’Hortelano s’acosta a Segona Regional, a l’espera de les últimes dues jornades, amb el duel que es preveu a vida o mort al camp del Lloret al 29 de juny.

Pel que fa al partit, Les Planes va sortir una mica desconcertat i va cedir la iniciativa amb el Portbou, que va tenir les primeres ocasions. Ràpidament però, els planencs es van sobreposar i van començar a atacar. Ocasions d’Edu Hidalgo i d’Isaac van ser una bona mostra de la posada en escena de l’ofensiva local. El duel no només era al camp sinó també en les aficions, animant efusivament als seus. I ben aviat al minut 9 arribaria la primera alegria en forma de gol per Les Planes. Una gran jugada personal d’Alex Hidalgo (qui havia de ser sinó?) i una definició perfecta van portar l’eufòria al Municipal. 1-0 i tot controlat. El millor inici. Tot i això, no tot van ser flors i violes, ja que al minut 13, Tito es va vestir de Santi i va treure una pilota quan ja estava apunt de traspassar la línia de gol. Providencial Tito. Però Alex en volia més. Un toc d’esperò a la sortida d’un còrner va sortir fregant el pal. El control era planenc i la pressió al mig del camp, impressionant. El Portbou s’havia tirat enrera i el seu bagatge ofensiu s’havia apagat al mateix ritme que el suport dels seus seguidors, eclipsats pels Supporters locals. No obstant això, un altre ensurt. A la mitja hora, cop de cap al travesser d’un jugador del Portbou. Al segon intent, Santi va blocar-la. Els nervis estaven a flor de pell. Abans del descans va arribar una acció que podia haver marcat el transcurs del partit, l’expulsió tan absurda com inexplicable d’Adrià, suposadament per increpar l’àrbitre. Les Planes es quedava amb 10, bé amb 11 si comptem als Supporters (el factor clau). Per mantenir el resultat, els planencs van haver de suar sang (mai millor dit en el cas d’Edu Hidalgo, que va rebre un cop al cap) El descans va donar oxigen a Les Planes, que es trobava aclaparat pel setge del Portbou, crescut per la superioritat numérica.

La segona part va arrencar amb incertesa. Les Planes jugava amb un de menys. El Portbou sabia que era la seva oportunitat per entrar en el partit. Els empordanesos, van tenir, en el jugador Pau el seu home més determinant tot i que potser va estar massa solitari. Cadascú feia la guerra pel seu compte. Les Planes resistia. Gran partit de l’entramat defensiu de Carles Hortelano. Molt bé Grabi en la pressió. Perfectes Ivan i Isaac aguantant la pilota.
La pluja va començar a fer acte de presència convertint el Municipal en un mosaic de paraigües. Els minuts anaven passant però Les Planes tenia dominada la situació i fins i tot sortia al contraatac amb certa facilitat. El Portbou no trobava la manera d’inquietar a la porteria de Santi. Curiós que el Portbou ataqués més amb igualtat de forces que amb un de més. Ben aviat però va arribar el desenllaç del matx, que seria favorable al conjunt local. Primer l’expulsió d’un jugador visitant per protestar i per la duresa de les entrades. Després, en una falta penjada a l’àrea, algú va agafar Romi dins la petita i el col.legiat ho va veure clar i va xiular penal. Abans de picar el penal, l’àrbitre va expulsar un altre jugador del Portbou per protestar de forma reiterada. La pena màxima va ser transformada per Edu Hidalgo, que no falla ni amb un embenatge parcial del cap. 2-0 i partit encarrilat. Amb un jugador més, Les Planes sí que va poder jugar amb més tranquil.litat i ja no va patir les embestides del Portbou, que havia tirat la tovallola.
Dels minuts finals, destaquem la gran ovació pel gran Alex Hidalgo en ser substïtuit per Rubén. L’obrellaunes se n’anava del camp amb una altra actuació memorable. I en una de les últimes accions del partit, Ivan va posar la cirereta de forma antològica. Una vaselina suau, súbtil i precisa per sobre el porter va portar l’apoteosi al Municipal. Els Supporters van embogir. Partidàs de conjunt dels d’Hortelano, tot i la pluja, la pressió del Portbou i la necessitat imperiosa de la victòria. Al final, els deures es van fer i ara toca pensar amb Lloret i a esperar que els resultats ens afavoreixin en la jornada de descans. Amb el Monells ja descartat, Sauleda i Portbou són els grans rivals. 29-J, data per a la història. Tots a Lloret! És l’últim esforç, l’últim combat. La glòria, a un pas. El cel, a tocar.
I Hortelano apunt d’emular la gesta de Raul Agné i el seu Girona, pujar a segona!

ORIOL BOIX (Equip d’Esports de Ràdio Les Planes)

FOTOGALERIA de Les Planes 3 Portbou 0

2008-06-16T07:53:00.000-07:00

La Crònica de l'Uri

2008-06-09T07:59:00.000-07:00

GOL PSICOLÒGIC, DERROTA DOLOROSA Sauleda 1- Les Planes 0
Podia passar, Les Planes podia ensopegar en aquesta lligueta. Però el clima d’eufòria, el partit contra el Monells i el suport de l’afició no contemplaven aquesta punxada. El Sauleda es va imposar fent un bon joc de mig camp cap endavant. Les Planes no va aprofitar les clares ocasions de què va disposar... i al final ho va pagar. Això i un error de concentració al principi de la segona part van fer sucumbir els planencs que, tot i això, mantenen les aspiracions intactes per ser a Segona Regional.

Entrant en el resum del partit, hem de dir que Les Planes va sortir amb por i defensant el marcador (l’empat era un bon resultat). El Sauleda va sortir amb més empenta i feia patir als defensors visitants amb jugades ben trenades arribant fins la cuina. Santi va tenir més feina que en molts partits de la temporada. La baixa d’última hora de Romero, afeblia encara més la defensa. Els 20 primers minuts van ser de domini local, empès per una afició sorollosa. Els planencs, tot i els Supporters en plena forma, no trobaven la manera de crear perill. L’Alex batallava molt sol al davant, els migcampistes eren més defensius que ofensius.
A partir de la mitja hora, Les Planes es va treure els complexos i va demostrar la seva condició d’equip ofensiu. A la sortida d’un còrner, Edu Hidalgo va estar apunt de fer el primer, però la pilota va sortir desviada per poc. El Sauleda també en va tenir alguna al contrataac, ben neutralitzada per Santi i els defenses. Al límit del descans, Alex va aparèixer. Una errada del porter li va deixar la pilota als seus peus amb la porteria buida a uns quants metres fora l’àrea. L’Alex la va colpejar amb intenció però va sortir fregant al pal. Podia haver estat un cop moral però la fortuna es va aliar amb els locals.

Al descans, Mia va haver de deixar el terreny de joc. Una nova baixa que debilitava la defensa. Hortelano se la va jugar primer amb Edu de lliure i després amb tres defenses. La segona part va arrencar de la pitjor manera. Un embolic dins l’àrea planenca amb indecisions defensives va ser aprofitat pels visitants per estrenar el marcador. Gol psicològic només d’entrar a la represa. Va fer mal. No sé si era just el resultat però el Sauleda havia estat més viu en els últims metres i Les Planes innocent en defensa. Ara tocava remuntar. Els Supporters es van posar el mono de treball i vam començar a animar amb força l’equip. Hortelano es va arriscar amb els tres defenses i va fer entrar Rubén a dalt (que va tenir l’empat a tocar de la línia de gol). Les Planes va augmentar el ritme i va anar a buscar la igualada. A ressaltat, les entrades dures dels jugadors locals, enfurismats per la superioritat tècnica de Les Planes. Tot i això, Ivan i Isaac no s’acaben de trobar comòdes i el subministrament de pilotes a l’Alex (sol com un mussol a dalt) no era l’adequada. Edu Hidalgo la va tornar a tenir de cap. El mateix Alex també va disposar d’una bona ocasió en jugada personal. Però no era el dia dels Hidalgo, ni de Les Planes, ni dels Supporters (que s’havien desplaçat amb bus a animar els seus). El Sauleda a la contra va poder ampliar l’avantatge. Per sort, es va mantenir el resultat. I el partit es va acabar amb la sensació que Les Planes havia deixat escapar una gran oportunitat per posar un peu i mig a Segona Regional. El Sauleda, funcionant a batzegades, va trobar més premi del que mereixia. A vegades, el futbol té aquestes coses.

Però la lligueta segueix i ara sí, que la victòria contra el Portbou es converteix en indispensable. Per tant, l’afició s’ha de mobilitzar (com a Sauleda) i empènyer l’equip cap a la victòria. Una ensopegada la pot tenir tothom. Després de caure ens hem d’aixecar. Equip, amb l’afició de la mà, torneu a ser el del dia del Monells, o el que va impressionar per tots els camps de la Garrotxa! Volem ser a Segona! Diumenge tots al camp! Missió Portbou!

ORIOL BOIX (Equip d’Esports de Ràdio Les Planes)

Fotogaleria del Sauleda 1 Les Planes 0

2008-06-09T07:36:00.000-07:00

C.F. LES PLANES

2008-06-04T07:12:00.001-07:00

Socis, aficionats i seguidors del Club Futbol Les Planes, aquest proper diumenge tenim un partit important per aconsseguir el nostre objectiu de pujar a la segona categoria territorial.

El segon partit de la promoció es jugarà a Sauleda i des del club es fa una crida a tothom qui vulgui a desplaçar-se el diumenge a la tarda per animar i passar una gran tarda de futbol.

Aquest diumenge passat el nostre camp estava ple d'aficionats que van ajudar a l'equip a aconsseguir una gran victòria. Aquesta setmana ho hem de repetir!!

Per aixó, s'han llogat dos autocars que sortiran a les 14:00 hores de can llens. Hi ha 75 places disponibles. L'equip i junta directiva viatjaran amb l'afició, esperem el vostre suport!

El preu del desplaçament ès de 10 euros per persona i les inscripcions s'han de fer a can llens. Us demanem que qui tingui ganes d'anar a Sauleda s'apunti el més aviat possible.

Feu-ho còrrer, us necessitem a TOTS!!!

Radio Les Planes 107.7 FM

2008-06-02T08:12:00.000-07:00

Ja podeu descarregar-vos la retransmissió
del partit entre Les Planes i
el Monells del diumenge 1 de juny:

http://www.radiolesplanes.com/
programes/futbol/audio/08-06-01_
futbol.mp3

També ús podeu descarregar els gols
i el musical de Les Planes -
Castellfollit (dissabte 24 de maig):

http://www.radiolesplanes.com/
programes/futbol/index.html#
gols_i_musicals

La Crònica de l'Uri

2008-06-02T08:03:00.000-07:00

LES PLANES COLPEJA PRIMER LES PLANES 2- MONELLS 0

Vaticinavem en la crònica anterior que la promoció seria dura, complicada però també que hi hauria molta emoció, tensió i com no, gols. Doncs bé, tots aquests ingredients es van donar en el partit contra el Monells, sobretot en la segona part. En 10 minuts bestials de l’equip de Hortelano, Les Planes va segellar la victòria que es podria haver complicat minuts més tard quan el col.legiat va voler adquirir la seva quota de protagonisme...

Primer de tot, pel que fa a la primera part, díriem que va ser bastant ensopida. Les Planes no podia fer el seu joc, el de tocar i tocar, i es veia obligat a buscar passades llargues que el Monells controlava perfectament. No era la millor fòrmula per atacar a un equip força defensiu que jugava amb les armes del contraatac i de les jugades a pilotes parada. Tot i això, Les Planes no es va arronsar i després d’haver analitzat els moviments del rival van arribar algunes ocasions bastant clares, com un xut d’Ivan, una centrada-xut d’Alex Hidalgo (molt batallador) i una rematada a boca de canó de Romero que sortia desviada per poc.

Menció especial per l’afició, que va respondre a la crida del club i va emplenar de gom a gom el Municipal,que presentava un aspecte d’autèntica “Bombonera”, amb un gran ambient.

I la primera part es va acabar sense gaire més història, amb el control i el domini de Les Planes (tot i passar uns minuts esbojarrats i precipitats) i amb la sensació que les coses s’encarrilarien ben aviat. Dit i fet.

La represa va arrencar elèctrica, sobretot per part del conjunt local, que es va abocar amb totes les seves forces a la porteria visitant. Hortelano era conscient que els punts a casa a la lligueta serien fonamentals i va ordenar atacar descaradament. Fruit d’aquesta insistència, Ivan va rebre una passada a l’interior de l’àrea i va fer un magnífic retall al defensa visitant que no va tenir més remei que fer-lo caure forçant el penal que l’àrbitre va assenyalar. Edu Hidalgo, l’especialista, va llançar amb sang freda la pena màxima i va donar el primer avantatge pels d’Hortelano. L’afició va esclatar, amb tot el sentit de la paraula. Ni temps per prendre’s un respir, ben aviat va arribar el segon. Una centrada d’Edu i un embolic dins l’àrea van deixar la pilota morta que Adrià va aprofitar per engaltar una rematada que va entrar per tot l’escaire tan ràpid com va sortir. Impressionant. L’afició es fregava els ulls veient pujar el segon al marcador. No obstant això, amb la feina encarrilada es va complicar la cosa, ja que l’àrbitre va expulsar Edu Hidalgo per un cop de colze a un contrincant i per posteriors protestes. L’equip es va haver de sacrificar més a darrere, sobretot Isaac i Ivan, deixant l’Alex sol en punta. El treball defensiu va ser immillorable i el Monells amb prou feines es va acostar (exceptuant una rematada al travesser de Costa). A més, la victòria no va perillar ja que en el tram final, el col.legiat va expulsar també dos jugadors visitants per entrades desmesurades. El Monells havia perdut els papers. En els últims instants, Les Planes va jugar amb els nervis del rival i va poder assaborir una victòria que l’acosta a Segona Regional. Ara bé, s’ha fet un primer pas i cal seguir treballant. L’actitud dels jugadors, exemplar. L’afició, volcada amb l’equip. El pròxim test és a Sauleda i avaluarà les possibilitats reals de Les Planes. Estem en época d’examens. Volem passar de curs i amb matricula d’honor. Som-hi nois, missió Sauleda!

Oriol Boix (equip d’esports de Ràdio Les Planes)

FOTOGALERIA de Les Planes 2 Monells 0

2008-06-02T07:21:00.000-07:00

Radio Les Planes 107.7 FM

2008-05-26T12:17:00.000-07:00

En aquest enllaç hi podreu trobar el partit entre Les Planes -
Castellfollit del dissabte 24 de maig:

http://www.radiolesplanes.com/programes/
futbol/audio/08-05-24_futbol.mp3

La Crònica de l'Uri

2008-05-25T12:52:00.000-07:00

PRO-EMOCIÓ!!! LES PLANES 6 – CASTELLFOLLIT 0

Ja hi som! Primer objectiu complert:la promoció. No hi va haver nervis ni ansietat i Les Planes va fer la feina de bon principi davant un equip molt feble que va posar totes les facilitats del món perquè la festa fos complerta.

Les Planes va dominar des del començament del matx, tocant i tocant, descol.locant i marejant el rival. Les primeres ocasions, però, es van fer esperar. Corria el minut 20 quan es va obrir la llauna, quan es va il.luminar el camí cap a la promoció. El protagonista va ser, com no, Alex Hidalgo, decisiu en el segon tram de temporada. Quatre retalls dins l’àrea i una definició ràpida van significar el primer gol de l’equip d’Hortelano, que a partir d’aqui va jugar més relaxat, conscient que el Castellfollit es vindria avall.

Un equip visitant que va oferir poca resistència i poc vagatge ofensiu a la primera part, demostrant perquè és l’últim classificat.

Uns minuts més tard va arribar el segon gol de Les Planes, una autèntica obra d’art. Passada llarga de Santi buscant a Isaac, el defensa visitant calcula malament el salt, no toca la pilota, i el 9 de Les Planes d’esquenes a porteria col.loca la bola alta, per sobre l’abast del porter, signant la sentència.

A partir d’aquí, el partit es va convertir en un pur divertiment, un monòleg ofensiu de Les Planes que va voler regalar als seus nombrosos i sorollosos aficionats dòsis de bon futbol i sobretot de gols. Va tornar a marcar l’Alex, el seu germà Edu, Ivan de penal i també un jugador visitant que es va marcar un golàs en pròpia porteria (la pilota va entrar per tot l’escaire). Hortelano va aprofitar la segona part per donar descans a alguns titulars de cara a la promoció i fer jugar als que han gaudit de menys minuts al llarg de la temporada (Rich, Rubén...) i també vam poder presenciar la tornada als terrenys de joc de Ricard.

Així doncs, Les Planes va acabar la temporada de la millor manera i deixant un bon sabor de boca entre els aficionats, que són optimistes de cara a la promoció. Al final, hi va haver celebració, passadís pels jugadors i dutxa per membres de la junta i de la ràdio. S’ha fet un gran pas que culmina una excel.lent temporada però encara queda feina per fer. La promoció serà dura i els partits difícils. Per tant, l’afició s’haurà de mantenir fidelment al costat de l’equip. Ara sí que va de debó, Som-hi tots!

És temps d’emocions fortes, de viure els partits al màxim, de donar-ho tot. És temps de PRO-EMOCIÓ!

Oriol Boix (equip d’esports de Ràdio Les Planes)

FOTOGALERIA de Les Planes 6 Castellfollit 0

2008-05-24T12:07:00.000-07:00

La Dutxa del Mister

La del Presi

De Radio Les Planes

El Partit

La Crònica d'en Salva

2008-05-19T07:54:00.000-07:00

SANT ESTEVE 1 – LES PLANES 1.

“you’ll never walk alone” (12)

La federació es va tornar a equivocar. Ja sé que juguem a tercera regional, però el futbol es mereix un respecte. No pot ser que en una jornada on es podia decidir qui guanyava la lliga, els partits es juguin en diferents horaris. Les planes ja sabia que havia de guanyar quan va començar el partit i crec que això va posar nerviosos els jugadors. A la primera part, la por d’equivocar-se va fer que el partit fos molt imprecís i poc vistós, tot i les ocasions a pilota parada d’Edu Hidalgo que Sala es va encarregar de frustrar. La pressió pesava massa sobre els jugadors planencs i això va fer que s’arribés al descans amb el resultat de 0 a 0. A la represa més del mateix, l’equip no acabava d’arribar amb claredat a porteria i cada contraatac es feia etern. El Sant Esteve va aprofitar una de les úniques ocasions que va tenir per avançar-se al marcador, després d’un embolic dins l’àrea. L’afició, lluny d’enfonsar-se, va esperonar l’equip fins a l’empat que va arribar minuts més tard, després del rebuig d’una falta que Isaac va rematar per fer embogir el públic planenc que va acudir en massa al camp del Sant Esteve. Fins al final res més, molts nervis i massa pressió per un equip que mereixia més, davant un Sant Esteve extra motivat, primats amb un sopar.

Decepció entre cometes. Ja no es pot guanyar la lliga, tot i que aquesta ja s’havia posat massa difícil després de l’empat contra el Lladó. L’objectiu ara mateix és la promoció, amb permís del Castellfollit que visitarà el camp de les Planes la darrera jornada de lliga. L’equip depèn d’ell mateix per aconseguir la segona plaça de la categoria i preparar-se pel calvari de la promoció. (Quatre partits, dos a casa i dos a fora, amb quatre equips diferents.) De totes maneres, mentre siguem un equip hi ha esperança. Tot i l’empat, l’equip va sortir amb el cap ben alt del camp del Sant Esteve i l’afició va deixar en segon pla la celebració de la gent de les Preses, ovacionant les Planes mentre abandonava la gespa.

Si, efectivament, les Preses ha guanyat la lliga, i des d’aquí els felicitem, però les Planes ha guanyat de golejada a tots els equips amb una afició entregada als jugadors durant tota la temporada. Han estat a tots els camps, sense fallar ni un sol dia, i animant els seus tant a les verdes com a les madures. Som així i seguirem així. De fet no és cap esforç quan equip, cos tècnic i junta s’ho mereixen. La promoció està a l’abast. S’ha de jugar i s’ha d’intentar guanyar. Tothom diu que és molt difícil. Tothom diu que és molt complicat. Quan tothom diu: perquè?. L’equip i l’afició diuen: Perquè no? Si es guanya contra el Castellfollit hi haurà festa major perquè si es juga una promoció d’ascens, és perquè algun equip dels que la disputen pugi a segona regional. Perquè no podem ser nosaltres? Pel què fa a l’afició, mai us deixarem sols. Seguim jugant, seguim animant, seguim somiant! Impossible is nothing!!

EQUIP D’ESPORTS DE RÀDIO LES PLANES (S.Llorà)

P.D.: Aquest cap de setmana, tots al camp de les Planes. És l’últim partit de lliga i l’equip es mereix el reconeixement de l’afició per tot el que ens ha donat, ens dóna i ens pot donar aquesta temporada.

FOTOGALERIA del St.Esteve 1 Les Planes 1

2008-05-19T07:40:00.000-07:00

NOVETATS AL BLOG

2008-05-12T10:57:00.001-07:00

Mira el resum del partit del dissabte:

Les Planes 3-o Argelaguer

Clica sobre l'enllaç:
http://www.radiolesplanes.com/
programes/futbol/video/08-05-10_
futbol.wmv

També si vols escoltar-ho, clica a l'enllaç:
http://www.radiolesplanes.com/
programes/futbol/audio/08-05-10_
futbol.mp3

La Crònica de l'Uri

2008-05-11T11:30:00.000-07:00

ON ÉS LA SEQUERA? LES PLANES 3 – ARGELAGUER 0

Va caure aigua i van caure gols. Tots contents i tres punts més que serveixen per mantenir Les Planes a l’estela de Les Preses.

El partit es va posar molt de cara ja a partir del minut 2, quan Grabi va engaltat un xut a tres quarts de camp que es va colar per l’escaire de la porteria visitant sorprenent a tothom. La cosa començava de la millor manera. Les Planes va seguir dominant el matx al llarg de la primer part, amb un joc ric en tocs i qualitat. L’Argelaguer estava marejat davant el joc desplegat pels homes d’Hortelano. A destacar, les grans incorporacions per les bandes de Tito i Romero, el treball de Grabi i la mobilitat dels davanters. Les ocasions no es van fer esperar, sobretot centralitzades en rematades de cap, bastant clares totes elles.

I havent passat la mitja hora de la primera i amb el domini abassegador dels locals va arribar la sentència. I com no, va ser l’Alex Hidalgo, en un estat de forma impressionant, qui, després de driblar el porter va posar la pilota al fons de la xarxa. 2-0 i això que ja estava coll avall veient el vagatge ofensiu de l’Argelaguer, força pobre.

La pluja anava a batzegades, com el bon joc de Les Planes que es barrejava amb estones d’ensopiment, precipitació i poc perill a les àrees. La primera part es va anar consumint amb la sensació que Les Planes podia haver marcat més gols si hagués augmentat el ritme.

A la represa, es va mantenir la mateixa tònica, control i ocasions pels locals i escassa resistència dels visitants, aclaparats amb el vendaval ofensiu local. I a mitjans de la segona va arribar el tercer gol de l’equip d’Hortelano també marcat per l’Alex Hidalgo després d’una bona passada de Rubén (que acabava d’entrar al camp). Aquest gol corroborava la complicitat entre els dos joves, que de ben segur lideraran l’equip en els pròxims anys. D’aquí al final, més aproximacions ofensives de Les Planes, minuts per Eudald i Ivan (amb ovacions per Alex Hidalgo i Adrià) i expulsió d’un jugador visitant per una entrada tan dura com innecessària a Isaac. A comentar també la lesió de Cusidó, a pocs minuts d’arribar al final, que va deixar l’equip també amb 10 homes davant la impossibilitat de fer nous canvis per falta d’efectius.

En definitiva, un partit sense massa història, enllestit des dels primers instants per Grabi (gran exemple de sacrifici i treball) i certificat més tard amb dues accions de qualitat d’Alex, que ja en porta unes quantes.

Queden dues jornades, la setmana que ve desplaçament a Sant Esteve. Un últim esforç equip. Ja hi som. Afició ara més que mai al costat de l’equip. Tots units fem força.

ORIOL BOIX (equip d’esports de Ràdio Les Planes)

FOTOGALERIA de les Planes 3 Argelaguer 0

2008-05-10T11:42:00.000-07:00

La Crònica de l'Uri

2008-05-04T07:46:00.000-07:00

EL TRET DIFERENCIAL ATLÈTIC OLOT 1- LES PLANES 2

Escric aquesta crònica sense saber el resultat del Montagut-Les Preses però no m’importa, Les Planes ja ha fet la feina i passarà la setmana en zona de promoció passi el que passi.

Pel que fa al nostre partit, dos passades a l’espai d’Isaac i dos grans definicions d’un l’Alex Hidalgo letal han donat sentit al plantejament de Carles Hortelano davant un camp de petites dimensions i contra un equip ferragós i constant, que no dona una pilota per perduda i que no abaixa els braços ni jugant amb dos de menys.

El matx ha començat fred, amb precipitació pels dos costats i un joc lleig que desesperava als aficionats. A poc a poc, Les Planes s’ha anat apoderant del ritme, tot i rifar moltes pilotes, els davanter començaven a aparèixer. Tot i això, moltes faltes, parades de joc constants i poca regularitat. En aquest tram, l’àrbitre ha estat el gran protagoniste amb un concert de xiulet considerable. A estones semblava un pati de col.legi però Les Planes s’hi jugava mitja lliga. Per tant, s’havia d’estar concentrats al darrere per no patir. D’ocasions planenques a la primera part, destaquem centrades enverinades d’Edu Hidalgo o rematades poc concretes d’Adrià i Alex. La “marea roja” (aficionats de Les Planes) ja es començava a impacientar. Del ritme trepidant i físic n’ha sortit perdent l’Atlètic Olot que es quedava amb un home menys després de cometre dues faltes tan clares com absurdes. Quedava un món per disputar-se i Les Planes ho tenia tot a favor. Però els gols i el patiment vindrien a la represa...

Al descans Hortelano deu haver alliçonar als seus homes i fer-los conscients de la importància d’aquests tres punts per seguir lluitant. L’equip ha sortit amb una altra actitud i Isaac, subministrador de pilotes, ha començat a aparèixer amb regularitat. A darrere, Cusidó i Mia impecables en el joc aeri, no es complicaven la vida. La mà providencial de cada partit d’en Mitus (quins reflexes!) també ha hagut d’irrompre quan ja es cantava l’1-0. A partir d’aquí, l’equip s’ha posat el xip i ha començat a tocar i tocar, marejant el rival i arribant més sovint a dalt. Que el gol arribaria era una evidència. La passada magistral d’Isaac ja ens la sabem de memòria, i la definició súbtil, amb l’esperó de l’Alex, una obra d’art que desembussava el partit. L’abecé del futbol, i 0-1. Així de fàcil.

Corria la mitja hora de la segona i el camí s’encarava. Al cap de poc temps, mateixos protagonistes, idèntica finalització. Fins i tot l’Alex ha tingut temps de driblar el porter desfermant el deliri entre els aficionats planencs. Conseqüències nefastes pels locals: un altre jugador expulsat per protestar. Semblava que el matx s’acabaria amb placidesa. Però no, apel.lant l’orgull i l’èpica, l’Atlètic Olot ha tret forces d’on no n’hi havia per acostar-se a la porteria d’en Santi. Incomprensiblement, Les Planes s’ha acolat i ha cedit la iniciativa. Mal negoci. Els locals estaven portant la batuta amb 9 homes i els planencs els perseguien darrera la bimba. Quina incongruència. Per acabar-ho d’adobar, penal rigurossissím de Romero i l’1-2 que puja al marcador. El fantasme del Lladó ja treia el cap. 15 minuts de patiment inecessari que s’haguéssin pogut estalviar. Però el tret diferencial ja havia dictat sentència. La fòrmula màgica, l’equació perfecta, Isaac a Alex i cassoleta. Seguim entre els millors, patint i suant, però seguim lluitant. Ara, el Montagut i Les Preses se les deuen estar fotent. Nosaltres amb els deures fets. Ara a esperar i a somiar.

ORIOL BOIX (equip d’esports de Ràdio Les Planes)

FOTOGALERIA del At.Olot 1 Les Planes 2

2008-05-04T07:36:00.001-07:00

La Crònica de l'Uri

2008-04-28T08:16:00.000-07:00

GERRO D’AIGUA FREDA LES PLANES 1- LLADÓ 1

Va fer mal. Molt de mal. A més de la forma que es va produir. Per una cessió estúpida Les Planes va deixar escapar una victòria fonamental de cara l’ascens i després d’haver-se sobreposat a totes les adversitats amb el gol d’Isaac en el tram final.

Anem amb l’ànalisi detallat del partit, s’ha de dir que el Lladó va fer un bon plantejament. Rival incòmode i lluitador, tracta bé la pilota en sortides ràpides al contrataac i es defensa amb ordre i serietat. Aquests arguments van crear molts problemes a Les Planes a la primera part, ja que l’equip d’Hortelano no trobava l’opció de perforar la porteria rival. Ho van intentar amb xuts, bastant desviats.

Isaac no rebia pilotes per subministrar als davanters i això passava factura al joc de Les Planes. El partit va tenir diferents fases. Primerament, un inici elèctric amb anades i vingudes, després uns quants minuts d’avorriment general i migcampisme, i aproximadament a la mitja hora, els millors deu minuts de Les Planes. Els d’Hortelano van començar a tocar amb criteri i a moure ràpid la pilota i les ocasions clares van començar a arribar. Accions d’Alex, Ivan o Isaac van esperonar al públic i l’equip va millorar la imatge. S’havia de guanyar com fos. El descans va venir malament per un equip local envalentonat i amb ganes de trencar el partit.

En els minuts inicials de la segona, el desconcert general el va aprofitar el Lladó per fer-se dominador del partit, amb la seva filosofia de no complicar-se la vida i tocar ràpid. Els minuts s’anaven consumint i Les Planes no aconseguia tornar al joc vistós i efectiu de l’últim tram de la primera. Hi havia nervis i ansietat. I el Lladó, que de ben poca cosa li anava aquest partit, jugava amb els nervis de Les Planes i d’una ambiciosa afició. Les accions violentes van anar pujant de to (Alex Hidalgo va ser expulsat) i es van originar petites baralles dins el terreny de joc que només beneficiaven a l’equip visitant. Malgrat això, estava clar que Les Planes havia de marcar. I ho va fer. Minut 42, incursió per la banda de Bertu, gran centrada al segon pal perquè Isaac col.loqués amb subtilesa la pilota per sobre el porter. L’afició es va desfermar. Aquest gol podia valer mitja lliga. Però el destí era cruel per Les Planes. Arribats a aquest punt podriem fer un incís a l’arbitratge, bastant rigurós i poc equitatiu al llarg del partit, del senyor Tellez, vell conegut nostre. Aquí en ve la culminació. Minut 48, passada endarrera d’Edu Hidalgo, Bertu la deixa passar i Santi l’agafa. Es a dir, tots els requisits bàsics perquè et xiulin una cessió. I el bon amic Tellez es va encarregar d’amargar-nos la tarda. Ell i el gol del Lladó després del rebuig del xut de la cessió. La pilota es va escolar per l’escaire. Decepció planenca, alegria (de fer la punyeta) al Lladó. Un empat que fa mal i que pot treure el liderat a Les Planes. El que no treurà mai són les ganes de seguir endavant i intentar aconseguir l’objectiu. Aquest empat és una pedra en el camí, un petit obstacle que de ben segur Les Planes superarà. La setmana que ve, l’equip s’ha d’aixecar al camp de l’Atlètic Olot.

No serà fàcil i el Lladó ens n’ha deixat mostres. Maleïda cessió.

ORIOL BOIX (Equip d’Esports de Ràdio Les Planes)

FOTOGALERIA de Les Planes 1 Lladó 1

2008-04-28T07:57:00.000-07:00

La Crònica d'en Salva

2008-04-20T12:45:00.000-07:00

SANT MIQUEL 0 – LES PLANES 2.

QUE LA SORT ENS ACOMPANYI!

LÍDERS!! Les Planes torna a ser líder i sense haver-s’ho proposat. La fe mou muntanyes, i lluny d’enfonsar-se després de la derrota contra el Montagut, la jornada ha estat rodona pel nostre equip: 3 punts més, líders, i d’aquí dues jornades que se les fotin els de les Preses i els del Montagut. Ja s’ho faran! Vosaltres a lo vostre: intentar seguir sumant, que aneu primers! El partit contra el Sant Miquel va ser plàcid i tranquil a la vegada. Les Planes, conscients de que la victòria els situava líders, van sortir al camp extra-motivats, i durant els primers minuts van assetjar la porteria rival. Un gol anul·lat, dos pals consecutius i una falta que no va entrar de miracle, van ser els precedents del gran gol que va marcar Edu Hidalgo de cap, a la sortida d’un còrner. Era el minut 35 de partit i el gol feia esclatar el públic planenc que embogia amb la celebració mentre els jugadors del Montagut (que havien vingut a veure el partit) es resignaven davant la superioritat de Les Planes. Una superioritat que es va fer notable durant la primera part i que va afluixar durant la segona, on l’equip va optar per tocar i aguantar el resultat favorable. Amb aquest resultat de 0 a 1 s’arribava al descans. A la represa, joc més dur i la recaiguda d’Àlex Hidalgo, substituït per Ruben que, tot i demostrar grans dosis de qualitat i rapidesa, acabaria expulsat per l’àrbitre. Després d’intentar-ho durant molta estona, una jugada trenada de les Planes, arribava als peus d’Isaac Garcia, que després d’elevar la pilota, etzibava un xut perfecte que feia inutil l’estirada del porter local. El 0 a 2 sentenciava el partit i donava tranquil·litat a les Planes, mentre que els jugadors del Montagut abandonaven el camp conscients que ja no hi havia res a fer. Fins al final del partit, alguna que altra targeta pel joc dur, entrades fora de temps i l’expulsió del dorsal número 10 del Sant Miquel, un dels millors del partit, juntament amb Grabi, lluitador incansable del nostre equip. Per cert, l’equip local només li vam comptabilitzar un xut entre els tres pals durant els 90 minuts. Vagatge ofensiu massa pobre per obtenir la victòria tot i que l’equip ens va agradar i va mostrar maneres a l’hora de moure la pilota. Per part de les Planes què us hem d’explicar? Contundents en defensa, constructius al mig del camp i descarats a la davantera. Si senyor, tot i les lesions, son un gran equip! Pel què fa a l’afició, què més es pot dir? El jugador número 12 està entregat amb l’equip i no creiem que defalleixi a aquestes altures. No cal dir que actualment seguirien l’equip a l’infern si així es guanyessin els tres punts. Que el diable els acompanyi!

I per acabar, una pregunta per a l’equip: Perquè caiem? – Per aprendre a aixecar-nos! Aquest equip no tan sols sap aixecar-se quan ha rebut, sinó que a més, és capaç de, amb només 7 dies, passar de ser segon i dependre de les Preses, a ser líder i dependre d’ell mateix. “Donde las dan, las toman”. Aquells que fa una setmana se’n reien de nosaltres, ara es lamenten d’haver llençat per la borda el liderat de la categoria. És el que hi ha, i és el que hi haurà fins al final de temporada. El llarg i fosc túnel que hem anat seguint des del setembre passat, mostra lluminosament un final, i esperem arribar-hi els primers. I encara que volguem i ho desitgem amb fervor, podrem o no podrem, però que ningú dubti ni per un moment, que amb totes les nostres forces ho lluitarem. Som-hi afició! Som-hi campions!! ...un, dos, tres!... go! go! go!!!!!

EQUIP D’ESPORTS DE RÀDIO LES PLANES (S.Llorà)

FOTOGALERIA del St.Miquel 0 Les Planes 2

2008-04-20T08:26:00.001-07:00

La Crònica d'en Salva

2008-04-14T12:24:00.000-07:00

LES PLANES 1 – MONTAGUT 2.

BENVINGUTS AL MÓN REAL.

És la crua realitat. Les Planes va perdre el seu segon partit a casa contra un rival directe, el Montagut. Tothom sabia que podia passar, però ens resistiem a creure-ho. Benvinguts al món real. L’equip de Carles Hortelano feia ja masses jornades que aguantava el temporal amb 7 lesions a l’equip titular. Després de tota una volta sense perdre, dissabte van pesar massa les absències, combinades amb un equip, el Montagut, que s’ho va creure durant tot el partit. Les Planes va sortit molt motivat, i des de bon principi ja va crear perill a la porteria rival. Una errada de la defensa, la va aprofitar un excel.lent Gabri que va posar la pilota als peus d’Adrià aconseguint l’1 a 0. Amb el partit ben encarrilat, va tocar patir de valent. Les embestides del Montagut s’anaven succeïnt i entre la defensa i un impressionant Mitus, van anar traient una darrera l’altra les opcions d’empat del Montagut fins que va aparèixer el dorsal número 8, Chamlal. Aquest jugador picava els fores de banda com si fossin còrners. La seva potència en aquests llançaments, la va aprofitar Serra, que empatava el partit pentinant una pilota que es va colar per l’escaire de la porteria defensada per Santi. La mitja part donava aire als homes d’Hortelano, que va apostar clarament per guanyar el partit donant entrada a Ivan, recuperat després de la seva lesió. L’expulsió d’Isaac després de rebre un clar penal que l’àrbitre no va voler xiular, va marcar un punt d’inflexió en el partit. Les Planes es va quedar amb 10 jugadors i es va dedicar a defensar i sortir al contraatac. Tot i tenir alguna opció, va ser finalment el Montagut qui en una jugada de contraatac va posar el definitiu 1 a 2 al marcador. A partir d’aquí, més expulsions. Les planes va acabar amb 8 homes al camp per 10 del Montagut i els jugadors visitants es van dedicar al que més saben fer i que ja han demostrar aquesta temporada en diferents partits. Talls de joc amb faltes desmesurades i provocació entre jugadors i públic. (molt trist). Tot això avalat per un àrbitre que segons ell mateix ens va comentar a l’inici del partit, arbitra a primera catalana. Déu n’hi do! Res a envejar amb els àrbitres d’empreses.

Algun dia havia de passar. Els jugadors i el cos tècnic estaven preparats, però no l’afició. Les Planes va perdre el seu segon partit a casa contra un rival directe i això es va notar entre el públic, que tot i entregar-se des de l’inici del matx, no vam saber reaccionar quan les coses anaven malament pel nostre equip i quan més ho necessitaven. Carles Hortelano havia avisat hores abans a ràdio les Planes. Segons l’entrenador, si l’afició normalment està al 100%, dissabte l’equip necessitava que el jugador número 12 donés el 105% i no ho vam saber fer. Esperem que ens serveixi d’experiència i fins al final d’aquest somni, sapiguem animar quan l’equip més ho necessita, que és quan perd i no quan guanyen i les coses van rodades. Ànims, el Montagut i Les Preses han de jugar encara un partit i un dels dos es pot quedar pel camí. No hi ha res perdut, només faltaria! La gran trajectòria d’un equip campió no s’acaba amb un partit. La setmana vinent, tornem a començar, i no pot fallar ningú! Afició: l’equip ens necessita! Equip: l’afició us necessita! Som-hi tots!

EQUIP D’ESPORTS DE RÀDIO LES PLANES (S.Llorà)

FOTOGALERIA de Les Planes 1 Montagut 2

2008-04-14T12:03:00.000-07:00

2008-04-07T08:57:00.001-07:00

Ànims nois!!!!

La Crònica de l'Uri

2008-04-07T08:17:00.000-07:00

SANT ROC 0 – LES PLANES 3

HIDALGO & HIDALGO, SOCIETAT IL.LIMITADA

Diumenge a la tarda al camp del Sant Roc, Les Planes es disposava a fer un pas de gegant cap a l’ascens, tenint en compte que al dissabte, les Preses s’havia deixat dos punts al camp del Serinyà. Així doncs, era una oportunitat d’or per l’equip d’Hortelano i no la van desaprofitar, en part, pel gran estat de forma en què es troben Edu i Alex Hidalgo, els germans de moda de la Tercera Regional.

Entrant detenidament amb l’anàlisi del partit, hem de dir que les coses van començar de manera immillorable. Quasi no haviem arribat al terreny de joc del Sant Roc (situat enmig de la natura al costat d’un camp d’atletisme), quan l’Alex Hidalgo ja havia obert el marcador. De lluny, vam apreciar la volea, perfecta, del jove jugador planenc que trencava al gel als pocs instants d’iniciar-se al matx i corroborava que està en ratxa.

Amb el partit encarat, Les Planes es va fer amb el control del partit i el conjunt local amb prou feines inquietava la porteria de Santi. Remarcar el retorn a l’eix de la defensa d’una peça clau, Cusidó, que va completar un partit perfecte. A la distribució, la pilota fluia amb criteri passant pels peus d’Edu Hidalgo i d’Isaac (com la remena!). Per les bandes, la força d’en Grabi i el treball de l’Adrià també donaven els seus fruïts. Per tant, l’equip jugava còmode, asserenant el joc i fins i tot buscant ampliar al marcador, l’Àlex ja corria enmig dels defenses intentant treure petroli.

I ben aviat va arribar el punt culminant del partit, una falta a la frontal de l’àrea del Sant Roc. La volia Edu Hidalgo, reconegut especialista. Dit i fet. La va posar, amb suavitat, per tot l’escaire de la porteria local. 0-2 i mitja sentència. L’eufòria entre els aficionats planencs es va desfermar. Els germans Hidalgo havien solucionat mig partit amb dues accions de gran tècnica individual. I encara quedava molt partit.

Es va arribar a la mitja part, amb alguna tímida arribada local i amb la sensació de gran domini de l’equip de Les Planes, el líder de la categoria.

A la represa, el Sant Roc es va abocar amb més força i precisió a la porteria de Santi, que va haver de fer algunes parades de mèrit (una, evidenciant els seus grans reflexes). Semblava que els d’Hortelano començaven a donar signes de defalliment. Patien de valent amb les embastides locals. El públic també es creixia i animava els seus. Però quan pintaven més negres va tornar a aparèixer l’Edu (hem de comentar que el seu germà Alex havia hagut de ser substuït per una punxada a la cuixa). El gran dels Hidalgo va aprofitar una pilota solta a la frontal per fer pujar el tercer al marcador. Sentència definitiva al partit (i a la lliga?). Aquest gol va fer abaixar els ànims de l’equip local, que es va desinflar i ja no va arribar amb perill a la porteria de Les Planes. En canvi, els d’Hortelano encara haurien pogut augmentar el resultat (ocasions bastant clares de Grabi, Isaac o el mateix Edu). Però la feina ja estava feta i el partit es va acabar així. Una victòria treballada i pràctica amb gols als moments clau del matx. La sort dels campions? Qui sap!. Si es puja s’hauria de fer un monument a tot un equip, conjuntat unit, i amb una sola missió: pujar. I al costat, una afició fidel i constant, amb ganes d’ajudar l’equip a tirar endavant.

Una gran comunió,la recepta perfecta. Ho toquem amb els dits.. Assaborim-ho!

FOTOGALERIA del St.Roc 0 Les Planes 3

2008-04-07T07:28:00.000-07:00

La Crònica d'en Salva

2008-03-31T10:17:00.000-07:00

LES PLANES 2 – MAIÀ 0.

QÜESTIÓ DE GERMANS.

Horari poc habitual el que va proposar l’equip de les Planes per jugar el partit de la 26ena jornada de lliga a tercera regional. Eren les 8 del vespre però l’afició no va fallar, malgrat que a la mateixa hora feien el Barça. La gent ja intuïa que, després dels últims resultats, motiva més un partit de tercera regional on jugadors i afició senten els colors, que un partit de primera on l’únic color que importa és el dels bitllets. Les Planes rebia el Maià, un equip dur en defensa tal com ja vam poder comprovar durant la primera volta en la visita al seu camp. El fet és però, que jugaven al camp de les Planes, i l’equip de Carles Hortelano no perd al municipal des de la quarta jornada. El partit va començar amb domini local i ben aviat les coses es van posar de cara. Un penal comès pel jugador número 4 del Maià el va transformar impecablement Edu Hidalgo, que va anar a celebrar el gol amb l’afició de la zona del Bar. Abans d’acabar la primera part, i en ple domini planenc arribaria el segon gol del nostre equip. Una gran rematada a la mitja volta del nou golejador de l’equip, Àlex Hidalgo, feia embogir els aficionats planencs, i dóna grans esperances després de conèixer la desastrosa notícia relacionada amb la greu lesió d’Edu Morales que properament haurà de passar pel quiròfan. Des d’aquí els nostres millors desitjos pel què fa a la seva recuperació. La tranquilitat i confiança amb què l’equip remenava la pilota durant la primera part, va desaparèixer per complert a la segona i vam viure uns segons 45 minuts més lents i amb domini de l’equip visitant que s’anava acostant a la porteria de Santi sense massa encert. Amb tot això, el públic va reaccionar a la part final del matx animant i cantant a favor d’uns jugadors que van sortir ovacionats enmig d’una marea humana de camisetes vermelles amb el número 12. Definitivament, el número 12 és el d’una afició que des del primer partit de lliga està totalment entregada a l’equip. Els dos germans Hidalgo doncs, ens acosten una jornada més al final d’aquest somni que ara mateix queda a 8 jornades. A part de tot això, els números parlen per si sols: Les Planes fa 15 partits que no perd, l’afició no falla mai als partits, l’equip és una pinya i anem líders. Amb aquests arguments, es pot presentar clarament la candidatura al títol de lliga, esperant que la sort ens acompanyi. La setmana vinent toca visita al camp del Sant Roc, un equip que ha trobat la regularitat amb l’ajut dels juvenils que enguany estan fent una gran temporada a la seva categoria. De totes maneres ara mateix ja no hi ha res que ens espanti. Som bons, som regulars, som fidels, som optimistes i per sobre de tot, som un equip. Gaudim-ne!

EQUIP D’ESPORTS DE RÀDIO LES PLANES (S.Llorà)

FOTOGALERIA de Les Planes 2 Maià 0

2008-03-31T09:13:00.000-07:00