30 de juny del 2008

La Crònica d'en Salva

P.B. LLORET 1 – LES PLANES 0.

PUNT I SEGUIT.

Existia la possibilitat, però ningú hi comptava. Les Planes va perdre l’últim partit de la promoció i es queda sense el premi de l’ascens. L’equip arribava a Lloret depenent d’ell mateix per pujar. Fins i tot servia l’empat, però el partit no va anar pel camí desitjat. Els jugadors planencs van començar motivats i van ser capaços de crear diverses ocasions tot i que no encertaven a l’hora de definir. Anaven passant els minuts i el nostre equip no trobava el camí de la porteria rival. Fins i tot a la part final de la primera part, el Lloret que encara no havia vist porteria, es va acostar en dues ocasions a la porteria de Mitus sense crear massa perill. Arribava la mitja part i l’afició era optimista (l’empat ens portava directes a segona). Una jugada desafortunada, però, va cambiar radicalment el signe del partit. Un xut potent del Lloret des de fora l’àrea, va tocar un jugador planenc i la trajectòria de la pilota va cambiar de costat fent inútil l’estirada de Mitus. Tot i això, l’equip es va saber sobreposar al resultat advers, ja que un gol ens valia per pujar. Les presses a l’hora de moure la pilota, les faltes reiterades dels locals i la permissivitat arbitral es van encarregar de posar nerviosos els jugadors planencs que no trobaven el camí del gol. La brutalitat amb què repartien els jugadors del Lloret dins l’àrea cada vegada que hi havia una centrada, va indignar el públic de les planes que en una ocasió van envaïr el camp per protestar un cop a la cara que va rebre Àlex Hidalgo. Tot això, combinat amb l’impresentable delegat de l’equip selvatà obsessionat a provocar el nostre públic, va acabar amb l’àrbitre atemorit i xiulant el final del partit abans d’hora, deixant a Les Planes un altre any a tercera. La sort no ens va acompanyar i la gran quantitat de gent que es va desplaçar a Lloret per animar l’equip van sortir indignats del camp, conscients que s’escapava molt més que una victòria. Fins i tot ens vam trobar amb la sorpresa que van entrar al camp dues dotacions dels mossos d’esquadra per fer-nos fora. Tot molt trist, massa trist per ser veritat.

En fi, que s’acaba la temporada amb la sensació d’haver fet un curs impecable, però haver fallat en l’examen final. Mala sort. Massa mala sort per un equip que aquest any ho ha donat tot i més i que s’ha sabut sobreposar a totes les adversitats possibles, sobretot si tenim en compte la gran quantitat de lesions que hi ha hagut durant la temporada. En cap cas, però, és moment de lamentar-se. Crec que hem de continuar creient en l’equip, un equip que ha sabut treure el millor de cada un de nosaltres, amb tot el què s’ha generat aquesta temporada. Em costa de creure que mai les Planes hagués tingut una afició tan fidel i tan nombrosa com aquest any. Tan entregada. Tan amiga de l’equip. Tan eufòrica en les victòries i tan optimista després de les derrotes. Tan treballadora a l’hora d’organitzar coses. Tan “guapa” amb les camisetes vermelles. Tan “pesada” amb els timbals i trompetes. Tan cridaners a casa i a fora. En resum, tan autèntica com l’equip que ha sabut guiar Carles Hortelano a qui s’ha de felicitar des d’aquestes línies per la gran feina feta. És moment de pensar en positiu, de continuar amb el projecte. Punt i seguit. El futur ens espera. El setembre comença una nova temporada i donariem el que no tenim perquè fos tan intensa, emocionant i vibrant com aquesta. Perquè si una cosa hem après amb aquest equip (jugadors, tècnics, junta, socis, col.laboradors, aficionats, supporters...) és que si som capaços de fer tot el que hem fet aquesta temporada, perquè no podem fer-ho la que ve? La confiança que hem tingut, tenim i tindrem amb aquest equip, no hi ha cap tipus de taula que la pugui mesurar, perquè els colors no es compren, ni es venen, ni s’imposen... els colors del nostre equip els portem a dins i els estimem. Sempre i per sempre. Ens sentim orgullosos d’haver lluitat tot l’any al vostre costat. Ens sentim orgullosos d’haver compartit victòries i derrotes amb vosaltres. Ens sentim orgullosos de ser seguidors de les Planes. Només ens queda dir-vos: GRÀCIES EQUIP! I molta sort. Ens veiem el setembre.

EQUIP D’ESPORTS DE RÀDIO LES PLANES.

(S. Llorà)

P.D. Des d’aquest humil bloc del C.F.Les Planes volem donar les gràcies a tots els que d’una manera o altra han col.laborat aquesta temporada a fer del nostre club de futbol, un nexe d’unió entre la gent que l’estima: als socis, als aficionats, a l’equip, a la junta, als creadors del bloc, als col.laboradors del bloc, als fotògrafs, als cronistres, als supporters, als entrenadors, als de ràdio les planes, als que pengen videos, als que radien els partits, als que els filmen, als que criden, als que treballen durant els partits, als que opinen, als rivals, als que rajen, als que ens animen... etc, etc, etc... a tots els que en algun moment de la temporada hàgin posat el seu granet de sorra per fer aquest club una mica més gran. Salut i gràcies!

FOTOGALERIA de PB Lloret 1 Les Planes 0

























17 de juny del 2008

Radio Les Planes 107.7 FM

Mira't el video del partit de Les Planes-Portbou del diumenge dia 15 de juny del 2008:

Versió de baixa qualitat (5 M): http://www.radiolesplanes.com/programes/futbol/video/08-06-15_
futbol.wmv


Versió alta qualitat (35 M): http://www.radiolesplanes.com/programes/futbol/video/08-06-15_
futbol_gran.wmv





Ja podeu descarregar-vos la retransmissió
del partit entre Les Planes i
el Portbou del diumenge 15 de juny:

http://www.radiolesplanes.com/programes/futbol/audio/08-06-15_
futbol.mp3
/futbol/audio/08-06-15_futbol.mp3

16 de juny del 2008

La Crònica de l'Uri

FEINA FETA, LLORET DECIDIRÀ Les Planes 3- Portbou 0

Ho deiem en iniciar la lligueta, que els punts dels partits a casa serien fonamentals i el suport de l’afició imprescindible. Doncs bé, aquests dos conceptes es van unir, juntament amb un equip magnífic, sobreposant-se a totes les adversitats i fent passar per la pedra un Portbou poc combatiu. Els germans Hidalgo, altre cop, van esdevenir decisius i l’equip d’Hortelano s’acosta a Segona Regional, a l’espera de les últimes dues jornades, amb el duel que es preveu a vida o mort al camp del Lloret al 29 de juny.

Pel que fa al partit, Les Planes va sortir una mica desconcertat i va cedir la iniciativa amb el Portbou, que va tenir les primeres ocasions. Ràpidament però, els planencs es van sobreposar i van començar a atacar. Ocasions d’Edu Hidalgo i d’Isaac van ser una bona mostra de la posada en escena de l’ofensiva local. El duel no només era al camp sinó també en les aficions, animant efusivament als seus. I ben aviat al minut 9 arribaria la primera alegria en forma de gol per Les Planes. Una gran jugada personal d’Alex Hidalgo (qui havia de ser sinó?) i una definició perfecta van portar l’eufòria al Municipal. 1-0 i tot controlat. El millor inici. Tot i això, no tot van ser flors i violes, ja que al minut 13, Tito es va vestir de Santi i va treure una pilota quan ja estava apunt de traspassar la línia de gol. Providencial Tito. Però Alex en volia més. Un toc d’esperò a la sortida d’un còrner va sortir fregant el pal. El control era planenc i la pressió al mig del camp, impressionant. El Portbou s’havia tirat enrera i el seu bagatge ofensiu s’havia apagat al mateix ritme que el suport dels seus seguidors, eclipsats pels Supporters locals. No obstant això, un altre ensurt. A la mitja hora, cop de cap al travesser d’un jugador del Portbou. Al segon intent, Santi va blocar-la. Els nervis estaven a flor de pell. Abans del descans va arribar una acció que podia haver marcat el transcurs del partit, l’expulsió tan absurda com inexplicable d’Adrià, suposadament per increpar l’àrbitre. Les Planes es quedava amb 10, bé amb 11 si comptem als Supporters (el factor clau). Per mantenir el resultat, els planencs van haver de suar sang (mai millor dit en el cas d’Edu Hidalgo, que va rebre un cop al cap) El descans va donar oxigen a Les Planes, que es trobava aclaparat pel setge del Portbou, crescut per la superioritat numérica.

La segona part va arrencar amb incertesa. Les Planes jugava amb un de menys. El Portbou sabia que era la seva oportunitat per entrar en el partit. Els empordanesos, van tenir, en el jugador Pau el seu home més determinant tot i que potser va estar massa solitari. Cadascú feia la guerra pel seu compte. Les Planes resistia. Gran partit de l’entramat defensiu de Carles Hortelano. Molt bé Grabi en la pressió. Perfectes Ivan i Isaac aguantant la pilota.
La pluja va començar a fer acte de presència convertint el Municipal en un mosaic de paraigües. Els minuts anaven passant però Les Planes tenia dominada la situació i fins i tot sortia al contraatac amb certa facilitat. El Portbou no trobava la manera d’inquietar a la porteria de Santi. Curiós que el Portbou ataqués més amb igualtat de forces que amb un de més. Ben aviat però va arribar el desenllaç del matx, que seria favorable al conjunt local. Primer l’expulsió d’un jugador visitant per protestar i per la duresa de les entrades. Després, en una falta penjada a l’àrea, algú va agafar Romi dins la petita i el col.legiat ho va veure clar i va xiular penal. Abans de picar el penal, l’àrbitre va expulsar un altre jugador del Portbou per protestar de forma reiterada. La pena màxima va ser transformada per Edu Hidalgo, que no falla ni amb un embenatge parcial del cap. 2-0 i partit encarrilat. Amb un jugador més, Les Planes sí que va poder jugar amb més tranquil.litat i ja no va patir les embestides del Portbou, que havia tirat la tovallola.
Dels minuts finals, destaquem la gran ovació pel gran Alex Hidalgo en ser substïtuit per Rubén. L’obrellaunes se n’anava del camp amb una altra actuació memorable. I en una de les últimes accions del partit, Ivan va posar la cirereta de forma antològica. Una vaselina suau, súbtil i precisa per sobre el porter va portar l’apoteosi al Municipal. Els Supporters van embogir. Partidàs de conjunt dels d’Hortelano, tot i la pluja, la pressió del Portbou i la necessitat imperiosa de la victòria. Al final, els deures es van fer i ara toca pensar amb Lloret i a esperar que els resultats ens afavoreixin en la jornada de descans. Amb el Monells ja descartat, Sauleda i Portbou són els grans rivals. 29-J, data per a la història. Tots a Lloret! És l’últim esforç, l’últim combat. La glòria, a un pas. El cel, a tocar.
I Hortelano apunt d’emular la gesta de Raul Agné i el seu Girona, pujar a segona!



ORIOL BOIX (Equip d’Esports de Ràdio Les Planes)

FOTOGALERIA de Les Planes 3 Portbou 0