La Crònica de l'Uri

EL TRET DIFERENCIAL ATLÈTIC OLOT 1- LES PLANES 2

Escric aquesta crònica sense saber el resultat del Montagut-Les Preses però no m’importa, Les Planes ja ha fet la feina i passarà la setmana en zona de promoció passi el que passi.

Pel que fa al nostre partit, dos passades a l’espai d’Isaac i dos grans definicions d’un l’Alex Hidalgo letal han donat sentit al plantejament de Carles Hortelano davant un camp de petites dimensions i contra un equip ferragós i constant, que no dona una pilota per perduda i que no abaixa els braços ni jugant amb dos de menys.

El matx ha començat fred, amb precipitació pels dos costats i un joc lleig que desesperava als aficionats. A poc a poc, Les Planes s’ha anat apoderant del ritme, tot i rifar moltes pilotes, els davanter començaven a aparèixer. Tot i això, moltes faltes, parades de joc constants i poca regularitat. En aquest tram, l’àrbitre ha estat el gran protagoniste amb un concert de xiulet considerable. A estones semblava un pati de col.legi però Les Planes s’hi jugava mitja lliga. Per tant, s’havia d’estar concentrats al darrere per no patir. D’ocasions planenques a la primera part, destaquem centrades enverinades d’Edu Hidalgo o rematades poc concretes d’Adrià i Alex. La “marea roja” (aficionats de Les Planes) ja es començava a impacientar. Del ritme trepidant i físic n’ha sortit perdent l’Atlètic Olot que es quedava amb un home menys després de cometre dues faltes tan clares com absurdes. Quedava un món per disputar-se i Les Planes ho tenia tot a favor. Però els gols i el patiment vindrien a la represa...

Al descans Hortelano deu haver alliçonar als seus homes i fer-los conscients de la importància d’aquests tres punts per seguir lluitant. L’equip ha sortit amb una altra actitud i Isaac, subministrador de pilotes, ha començat a aparèixer amb regularitat. A darrere, Cusidó i Mia impecables en el joc aeri, no es complicaven la vida. La mà providencial de cada partit d’en Mitus (quins reflexes!) també ha hagut d’irrompre quan ja es cantava l’1-0. A partir d’aquí, l’equip s’ha posat el xip i ha començat a tocar i tocar, marejant el rival i arribant més sovint a dalt. Que el gol arribaria era una evidència. La passada magistral d’Isaac ja ens la sabem de memòria, i la definició súbtil, amb l’esperó de l’Alex, una obra d’art que desembussava el partit. L’abecé del futbol, i 0-1. Així de fàcil.

Corria la mitja hora de la segona i el camí s’encarava. Al cap de poc temps, mateixos protagonistes, idèntica finalització. Fins i tot l’Alex ha tingut temps de driblar el porter desfermant el deliri entre els aficionats planencs. Conseqüències nefastes pels locals: un altre jugador expulsat per protestar. Semblava que el matx s’acabaria amb placidesa. Però no, apel.lant l’orgull i l’èpica, l’Atlètic Olot ha tret forces d’on no n’hi havia per acostar-se a la porteria d’en Santi. Incomprensiblement, Les Planes s’ha acolat i ha cedit la iniciativa. Mal negoci. Els locals estaven portant la batuta amb 9 homes i els planencs els perseguien darrera la bimba. Quina incongruència. Per acabar-ho d’adobar, penal rigurossissím de Romero i l’1-2 que puja al marcador. El fantasme del Lladó ja treia el cap. 15 minuts de patiment inecessari que s’haguéssin pogut estalviar. Però el tret diferencial ja havia dictat sentència. La fòrmula màgica, l’equació perfecta, Isaac a Alex i cassoleta. Seguim entre els millors, patint i suant, però seguim lluitant. Ara, el Montagut i Les Preses se les deuen estar fotent. Nosaltres amb els deures fets. Ara a esperar i a somiar.

ORIOL BOIX (equip d’esports de Ràdio Les Planes)