La Crònica de l'Uri + Carta del jugador nº12

AMB CARA DE TONTO LES PRESES 1- LES PLANES 1

El partit que s’entreveia com el gran partit d’aquesta lliga va acabar decepcionant als uns i els altres. Les Planes, amb la seva condició de líder, viatjava a les Preses amb l’intenció d’aconseguir tres punts per eixamplar distàncies, i va estar-hi ben aprop però al final es va quedar amb la mel als llavis.

El partit va començar elèctric, amb ocasions a una i altra àrea. Les Planes jugava amb el seu onze de gala i estava molt ben plantat al terreny de joc, buscant sempre les armes ofensives de la rapidesa de Morales i la tècnica d’Ivan. Però no va ser en un contrataac, sinó en un corner que Les Planes es va avançar el marcador. El seu autor, Cusidó, posava per davant l’equip d’Hortelano davant el deliri de la MASSIVA (amb majuscúles) i sorollosa afició planenca. Era el minut 15 de partit i quedava molt per endavant. Les Preses no presentava gaire oposició i es limitava a tocar al mig del camp sense arribar amb èxit a la porteria de Santi. Els minuts passaven, els planencs tenien el domini del partit i del marcador però tampoc gaudien de gaires ocasions de gol. Per tant, joc tàctic, molt de migcampisme i poca profunditat. I es va arribar al descans amb Les Planes davant al marcador gràcies a Cusidó i a un bon entramat defensiu que no deixava penetrar als locals.

A la represa les coses van canviar. Als pocs minuts, Morales es va lesionar als lligaments i el va haver de substituïr l’Alex Hidalgo, que d’aquesta manera disputava el segon partit i en un camp amb gran pressió. Tot i això, els d’Hortelano van cedir terreny a Les Preses, que es va estirar molt arribant sovint a l’àrea d’un sempre segur Santi. El mister va moure més la banqueta buscant solucions i saba nova al mig camp (Grabi i Lardu) però la cosa no va millorar. Es veia a venir que les Preses tindria alguna ocasió clara perquè apretava molt. Al davant, Les Planes tan sols tenia l’Alex com a referent, que a la part final va haver de ser canviat per un cop al cap. En resum, molts nervis i precipitació pel costat planenc, que es van acomodar amb l’avantatge. Els aficionats seguien animant però les coses no rutllaven. L’equip es seguia tirant enrera incomprensiblement. I al temps afegit, Les Preses va obtenir la seva recompensa, en una pilota dividida dins l’àrea que Santi no va poder aturar i que va significar l’empat. El partit se li havia anat de les mans a Les Planes que veia com desaprofitava una oportunitat única de distanciar-se de Les Preses i somiar amb mig ascens. Al minut 49 havia empatat l’equip local, amb les cares d’incredulitat dels aficionats planencs. L’arbitre, amb el seu afany de protagonisme, havia afegit massa temps a més de treure targetes de forma desmesurada. El col.legiat al final va haver de marxar amb la cua entre cames, mai millor dit.

Tot i això, no hem de perdre el nord i hem de pensar que encara SOM LÍDERS! Un empat a Les Preses no és mal resultat, però veient el transcurs del partit, et quedes una mica amb cara de tonto. Pero bé, ara a aixecar-nos que aquí no ha passat res. Seguim somiant des de dalt de tot! I amb una afició que posa la pell de gallina! Tots junts fent pinya arribarà l’ascens, no en dubteu!

EQUIP D’ESPORTS DE RÀDIO LES PLANES (Oriol Boix)

EL JUGADOR NÚMERO 12.

Les quatre de la tarda. Diumenge 17 de febrer del 2008. Camp de futbol de Les Preses. Quatre aficionats entren precipitadament al camp i es dirigeixen al sector oposat per on sortiran els jugadors de les Planes. A la sortida despleguen una bandera amb els colors blanc i vermell i fan sonar les trompetes. L’equip respon amb aplaudiments. Immediatament una gran quantitat de seguidors planencs s’agrupen amb ells i comencen a animar l’equip. L’afició es convertia en el jugador número 12. Mai aquesta temporada hi havia hagut tanta gent animant el nostre equip. L’ambient era de partit important i l’afició va signar ràpidament una aliança amb l’equip senyalant-li descaradament el camí de la porteria rival. Cap provocació cap a l’equip contrari, ni molt menys al públic local. Moltes protestes pel joc dur al mig del camp, algun recordatori per la mare de l’àrbitre i molta, molta, molta festa per animar les Planes. Recompensa: un gol de Cusidó que vam celebrar com si fos el d’una final. Que gran es feia l’equip, quin orgull ser aficionat de les Planes! L’ambient era immillorable i convidava a l’optimisme. Tot i això, prudència. Faltava tan de partit... Faltes, targetes, joc brut... i l’afició animant! ...replegament de l’equip, còrners, faltes... i continuàvem animant! ...lesions, crits, sang... i vinga a animar! I quan ja ens ho crèiem... el gol de l’empat... al minut 97!! Massa injust per ser veritat. Massa dur per poder-ho digerir. Massa provocació per no reaccionar... i va acabar com va acabar, tots a dins en camp perseguint un personatge que no va voler que guanyessiu. No passa res. Per molt que cridin, seguiu líders. Depeneu de vosaltres mateixos. Esteu en ratxa i l’afició està amb vosaltres. No deixeu passar la oportunitat de dir a la gent que sou els primers, que sou líders, que en aquest moment sou els millors. A nosaltres ja fa temps que ens heu convençut i ja no hi ha marxa enrera. Per tot això, continuarem lluitant, continuarem animant i continuarem guanyant! Fins a la victòria sempre!

SUPPORTERS LES PLANES.