11 de novembre del 2007

“SINDROME BARÇA”

SINDROME BARÇA”

Poques hores abans de que el Barça encaixés una nova derrota fora de casa, Les Planes feia el mateix al camp del Maià. L’equip de Carles Hortelano, com el de Rijkaard, sembla que no acabi de carburar a fora de casa. Dissabte, a Maià, Les Planes va fer un partit decebedor, oferint una imatge innocent i vulgar, impròpia d’un equip que té l’intenció de pujar de categoria. El joc de l’equip va arribar a ser, en certs moments, previsible i avorrit, i el nombrós gruix d’aficionats planencs desplaçats a Maià es desesperaven i s’indignaven.

No es pot dir que a Les Planes li faltes actitud al principi, ja que va començar el matx amb ritme i amb algunes rematades de Morales. Però va ser un miratge, ja que el Maià es va disfressar de Getafe i es va replegar de forma impecable dins el seu terreny de joc esperant l’oportunitat al contrataac. En atac, Les Planes navegava, estava sense idees (Isaac estava molt ben tapat), i l’únia solució era pilota a Morales, que estava molt sol i no ho podia fer tot.

Va ser al principi de la segona part quan la lògica del futbol va dictar sentència. Un Maià, tan primitiu com efectiu, en va tenir prou amb una arribada a l’àrea per fabricar-se un gol del no-res davant la passivitat de la defensa planenca. I la grossa de Nadal va anar a parar a Maià, per pura casualitat. Aquest gol va deixar gelats als jugadors i als aficionats planencs, que tot i això, no van deixar d’animar a l’equip en tot moment. Un equip que volia però no podia. Un equip perdut sense el seu timó de joc, Edu Hidalgo, encara lesionat. Un equip sense arribada. Un equip amb pocs recursos ofensius. Com el Barça però a Tercera Regional.

La revolució ideada per Hortelano a la segona part (van entrar Auguet, Barret i Grabi) tampoc va donar els fruïts esperats. En canvi, el Maià estava d’allò més còmode jugant amb els nervis del rival i aconseguint uns tres punts importantíssims. A destacar pels locals, la omnipresència,del fibrat Hibra, pujant, baixant i destruïnt.

S’acostava al final i no semblava per res que canviaria el signe del partit. El guió ja estava escrit.

Amb alguna pilota penjada a l’olla, senyal de desesperació, Les Planes ho va provar al final, però només es quedar amb això.

Millor oblidar aquest partit i passar pàgina. Però no oblideu el suport de l’afició que es desplaça, un dia si i l’altre també, amb ganes de veure guanyar el seu equip, o si més no, mostrar una bona imatge.

Sort que la setmana que ve tornarà la versió de les Planes dels partits de casa que, com el Barça, es creix i ofereix gols i espectacle. És un equip de dues cares. Com Doctor Jekyll i Mister Hyde. (EQUIP D’ESPORTS DE RÀDIO LES PLANES àoriol boix)